El Blog dels del Morro Fi

Bar Ángel

Posted in Bars, General by morrofi on 14 octubre 2013

bar angel

Feia temps que no sortíem a fer un volt i teníem pendent d’anar a aquest bar al costat de l’estació de França, apartat del circuit habitual del Born. Fa un uns tres anys que el Santi, propietari del mític Mudanzas del carrer Vidreria, va obrir aquest bar  bolcant-hi  afecte i estimació, ens va explicar la quantitat d’hores, dedicació i trucs que es va enginyar per encabir tot el que ell volia que hi hagués al seu nou local, amb una idea molt clara del que volia oferir. Es pot dir que, a part del Santi, el bon producte és l’estrella d’aquest localet amb dues plantes, tots els ibèrics són de Maldonado i a la petita cuina també hi fan musclos a la planxa,  espàrrecs, mongetes o marisc que lliguen la mar de bé amb la papada, el ferrero rocher i la rolling stone… aventureu-vos a que us recomanin plats, tots magnífics, i la carta de vins és molt acurada i et pots demanar un picapoll. Vam fer una bona gresca a cal Santi, molt aprop del Born més bulliciós.

santi hoyos marti guixe
Santi i Martí

bar ángel
El ferrero, els musclos, la màquina infernal que fila prim i la banda de rock que dóna nom a un plat

Ocata 2, 08003 Barcelona.
Obert de dilluns a dissabte

La Cazalla

Posted in Bars by morrofi on 14 març 2013

la cazalla arc del teatre
Cantonada de les Rambles amb Arc del Teatre

Just al agafar el carrer de l’Arc del Teatre venint de les Rambles trobes una finestra de poc més d’un metre d’amplada. Aquesta és l’escletxa al carrer d’aquest bar antic i molt petit que va obrir per primera vegada fa un segle, abans la beguda estrella era la cassalla i imagino una perroquia amb una veu molt afinada. Sembla que la gent ja no va tan forta com abans en matèria etílica i l’aiguardent d’anís ha quedat més com a reclam que  no pas com a font d’ingressos. Ara, adaptat als temps, a més, ofereix mojitos i Budweiser amb patates xips i és un bar mestís i eclèctic com ho és la nostra ciutat i concretament la zona. Tot i que ha tingut els seus daltabaixos –va tancar uns anys perquè diuen que hi van matar un home– aquí el tenim, obert. La Cazalla conserva però l’encant de ser un bar singular en el que pots fumar i beure al carrer sense que et renyin i on t’hauràs de fer fonedís per fer una pixarada perquè no té bany.

Carrer l’Arc del Teatre, 25. 08002 Barcelona

la_cazalla2
Cassalla i cervesa americana conviuen amb harmonia en aquest bar.

Restaurant el Caliu d’Esplugues

Posted in Restaurants by morrofi on 26 juny 2012

entrada al restaurant

Als confins de la nostra ciutat, ja dins del municipi d’Esplugues, hi ha aquest restaurant on cuinen carns a la brasa amb llenya d’alzina. En uns carrerons costeruts però molt amables, envoltats de cases de dues plantes i horts plens d’hortalisses hi trobem el Caliu. L’aspecte de l’entrada de la caseta ens recorda la Barcelona preolímpica perquè el vidre és farcit d’adhesius d’aquella època com el del Cobi, el palillo olímpic de Barcelona 92 o el dels voluntaris de “jo ja participo”. A dins, l’interior és d’allò més rústic i pintoresc, amb un look molt de fonda, i el copropietari, el Xavi, és un amfitrió de bona mena, simpàtic i jovial, que de seguida et fa sentir com a casa, fer-te’n amic és un obrir i tancar d’ulls.

La cuina diriem que és la típica catalana, amb entrants com l’amanida verda, l’escalivada o l’esqueixada de bacallà. Als segons plats apareix l’artilleria pesada, la fama del restaurant, les excel·lents carns a la brasa; botifarres, conill, vedella i aus. El curiós i que ens va agradar és que la segona meitat de la carta són tot begudes, vins i caves, bona oferta. Per rematar la feina, dos dels postres més catalans de l’univers, la crema i el músic amb porronet de moscatell. Acaba-ho amb un cafè i ja ho tens tot per ser feliç.

Santa Rosa, 21 Esplugues (Barcelona)
T 933 717 436


La negra


Allioli amb només els ingredients essencials, all i oli. Brillava a la fosca.


Xavi Bosch


crema catalana i músic.


Detall de la porta d’entrada. Columna amb plat de ceràmica on posa vi peix i res més.


Farmàcia al costat del restaurant, aquí t’ho curen tot.

Bar Frankfurt Tío Pepe

Posted in Bars by morrofi on 7 maig 2012

El Tío Pepe és una estrella en el panorama de locals de la ciutat i només tanca els diumenges i la resta de la setmana, tres hores al dia, de 3am a 6am. Dit això comencem a descriure tot el que aporta aquest bar on el trànsit de gent és continuu; si hi entres més tard de les 5 de la tarda et trobaràs amb l’Antonio que és un d’aquells cambrers amb tant d’ofici, simpàtic de mena i amb més cintura que en Mick Jagger, no l’intentis xul·lejar.

És un bar relativament petit i el seu horari et permet menjar-te uns cargols picants i realment bons –famosos arreu– en plè pilotasso a les 2 de la matinada, mentre xucles la cargolada veuràs que l’Antonio servirà uns tubets de cervesa… oh! el tubet de cervesa, tan oblidat últimament, allà hi té un protagonisme actiu i res fa pensar que cap got de Bormioli el pugui desbancar. Un altre aspecte molt singular és la abundància de client uniformats, des de professionals de la neteja passant per policies municipals o ambulacieros de Domingo, aquest punt fa que en qualsevol moment et puguis sentir molt protegit i que no hagis de patir per res. Per arribar a casa tampoc t’hi amoïnis perquè és facil què el teu company de barra tingui el taxi aparcat a fora mentre beu un cafè i menja un dels fabulosos entrepans que fan. El Tío Pepe mola.

Calàbria 187 (tocant Av. Roma)


No deixeu de demanar cargols


L’Antonio


El taxista de les 5 copes i l’armari de les delícies

Sí, ens agrada.

Cantina Marina Seca

Posted in General, Restaurants by morrofi on 25 abril 2012

L’altre dia vam fer una excursió en bicicleta sortint de Sant Cugat seguint l’eix del riu Ripoll. És un escenari envoltat d’horts regats amb aigua espumosa, diriem que amb una mica d’agulla. Aquest caminet empalma amb el Besòs on hi ha un carril bici que arriba fins a la seva desembocadura, s’hi poden veure ocellots típics de delta, i gent del Singuerlín passejant.

Arribats a aquest punt vam anar a la Cantina Marina Seca, on hi ha el Pablo que és un tio molt trempat i ja fa uns anys que porta aquest lloc de menjars al Port del Fòrum, els arrossos són l’estrella amb gran varietat, els entrants valen molt la pena: bunyols de bacallà, calamars i els musclos al vapor ens van agradar molt. Aquest restaurant tan agradable es troba arran de mar, al costat dels tallers i hangars on fan el manteniment de les embarcacions, a la Cantina hi conviu una barreja  d’estibadors, famílies endiumenjades i grups d’excursionistes i l’ambient que es respira és mariner.

CANTINA MARINA SECA
Carrer Pau,12 (Port Forum) Telf. 933 563 058

calder


paella marinera


oh, quin arròs.


Cranc


Sortida ciclista

XII festa del Pepeta’s

Posted in General by morrofi on 9 febrer 2012

El proper dissabte es cel·lebra la festa anual més important de la ciutat, la autèntica festa major de la part alta de Barcelona. Hi haurà actuacions d’Out of Control, Espai dansa, Ernesto Renán, Amos Moses, 11 Varas i Blue Grass Band, i el Perrocker farà les funcions de presentador i artista de varieté. Podeu llegir una crònica anterior de la festa clicant aquí.

Cal destacar que aquesta festa és una iniciativa privada del xèrif Buffalo George, que es dedica amb cos i ànima durant mesos a organitzar aquesta festa i fer que tot funcioni com un rellotge d’estació del far west; amics, a la festa del Pepetas s’hi ha d’estar alemenys un cop a la vida.

Recordeu, dissabte 11 de Febrer de 2012, carrer Saragossa 86, a partir de les 18.30

Pulpería A’Gudiña

Posted in Restaurants by morrofi on 5 gener 2012

Aquest lloc té un interiorisme amb elements d’exterior, decorat amb petits taulats a dues aigües com els orreos gallegs que  si el veí fa goteres sempre tindràs un aixopluc, també hi ha fanals, un aquí, un allà. La carta és molt extensa, deu haver-hi unes 2.000 referències.

A destacar el cargolí i la canailla, que només n’hi ha quan plou, passant pel remenat d’ous amb patata del nord, cosa extraordinària i el pebrots del Padrón són picants (per fi!). Deixant a part el lacón el pop i l’orella, que són la trama forta del restaurant, destaquem les postres amb tarta de Santiago, un pa de pessic super tendre i begudes de final de festa com meus amores o terminator. Un petó i bon any.

Entença 2


Cargolina, turbio i cigalot

L’anís

Posted in Bars, General, Restaurants by morrofi on 14 desembre 2011


Aquest matí el Buffalo George del Pepetas ha fet una explicació de com pendre anís.

L’anís és un licor que ve de la planta amb el mateix nom originaria de l’Orient, també li’n diuen matafaluga que és derivat de l’àrab, ja que ens la van portar ells, i vol dir gra dolç. Ha esdevingut al llarg de dècades un licor molt popular i n’hi ha moltes variants diferents, des del Pastís francès, a l’Ouzo grec i els diferents anisos espanyols, com el Chinchón i Cazalla que deuen el nom al lloc on han estat produits, Madrid i Sevilla respectivament. Evidentment que el rei dels nostres bars és el famós anís del Mono de Badalona, famós per la seva botella texturada, ideal per fer percussió mentres cantem nadales i, per la cara de Darwin estampada al cos de simi que van posar el seu dia per fer-li la conyeta amb la teoria de l’evolució.

Si en voleu saber més us podeu perdre a les biblioteques o a internet. Aquest escrit, vídeo i foto va pels que van a la feina contents després d’haver-se cascat les seves ‘barrechas’, palomas i carajillos d’anís.

Celler Casa Mariol

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 16 novembre 2011


Bótes i Miquel Àngel

El celler de Casa Mariol reneix amb l’esperit de la clotxa i el suau, del vi de la Terra Alta i els productes del Matarranya. El Miquel Àngel tenia el repte de convertir el  celler de barri dels ’90 que ja existia, en una casa de vins que oferís també menjars i productes de la zona on s’el·laboren els vins de Casa Mariol. L’exercici ha estat de síntesi, ha tret sense posar, ha polit la idea i l’ha feta forta. Com exemple direm que ha recuperat una ramesa de fòrmiques antigues que han servit per folrar exquisitament les taules, les bótes les ha respallades i en el frontal pots veure el preu del litre de vi escrit en guix, a mà, com sempre s’ha fet.

Hi menjes clotxes, que podriem dir que és el tupper del pagès autòcton: un panet buidat de molla i tornat a omplir amb diferents farciments, com ara arengada o cóctel de gambes, ui que bò. Per acompanyar amanides de la comarca, amb una vinagreta única per cada una d’elles. Són el complement ideal a la clotxa.

En quant al beure, no hem d’oblidar que estem a casa d’un celler potentíssim amb gran diversitat de vins en quant a diferents criances i varietat de raïms, podem provar des de un vi de collita passant per un syrah reserva fins a un cava rosat que ha estat madurant 24 mesos. També destacarem el petit tresor de la casa, el refresc gasós de l’Ebre, fet amb una pòcima màgica: el Suau Quim, refresc únic i català que els nostres avis es preparaven amb graciosa i cafè.

Roselló 442 08025 Barcelona +934 367 628


Clotxa i amanida


Els vins són suau


Pastís i garrapinyades fetes per la tieta de l’M.A.

Bar Bodega Salvat

Posted in Bars by morrofi on 29 setembre 2011


Vista general i detall del bar bodega Salvat

Ahir la Montse ens va convidar a fer una volta per Sants, que és un barri que no haviem tocat gens ni mica per allò de que queda lluny, i resulta que no, que Sants està aquí al costat, a un tiro de pedra. Vam començar pel mercat d’Hostafrancs, on cada parada que hi ha mereix una ressenya, la qualitat de les parades et deixa amb la boca oberta i si a sobre tens una guia que explica detalladament les virtuts de cada establiment, l’emoció és desbordant, això si que és un mercat com cal.

Després de caminar per carrerons i places amb una sorprenent barreja de palauets i edificis bàsics vam arribar al bar bodega Salvat, la vena va caure dels ulls i vam descobrir El Dorado de Sants. Amb la vergonyeta del passavolant abrumats pel rococó de la rajola i la filera de bótes de fusta vam asseure’ns a un racó a observar.

(li passem la pluma a la Montse)
La Salvat, com senyora antiga d’un altre temps, se’n riu del nostre segle des d’unes taules de fòrmica deslluïda. Els ulls se’ns en van per tot arreu en busca d’allò que ja només es veu en les fotos
antigues dels avis. La claror enlluernadora d’aquest matí, ho fa tot més vell, més somiat, més oasi. Un home entra a la bodega amb una garrafa de vidre per omplir-la de vi i els cambrers van vestits de negre de dalt a baix amb camises i pantalons de pinces amb l’elegància del que s’aixeca cada dia molt aviat per no molestar al sol. Llegeixen el diari els jubilats cadascú a en una taula. Tots els seus dijous van vestits de diumenges. Si parem l’orella, podem sentir el soroll de les neveres de fusta, humides i fosques com una cova on guarden els grans tresors de la bodega, bidons de cervesa i llaunes enormes d’anxoves. Els cables de l’electricitat que es veuen per tot arreu semblen pentagrames d’una partitura feta de seitons, anxoves i vermut. Silenci, que arriba el plat de barreja. Brindem perquè el món s’acabi ara mateix.

Carrer d’Andalusia 2
Horari: de dilluns a dissabte de 8h a 22h


Aquí veiem un collage impossible de l’establiment


Ens agrada molt aquesta vista

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 416 other followers