El Blog dels del Morro Fi

Té nom però no el recordo, hi tornaré per aclarir aquest punt entre d’altres coses. Bons quintets i bona tapa avinagrada, uns musclets, una carxofeta amb seitó… les taules de marbre, algunes probablement centenàries. Un cambrer morrofí i una col·lecció d’antigalles considerable i una estanteria plena de rellotges adornen aquesta joia de gràcia.

A la cantonada de Bruniquer / Joan Blanques

Vista general

quins platets

Al carrer de la Cera hi trobem un lloc per menjar ben curiós, on la gent que hi entra no té manies. Els preus són molt populars, el menjar és prou bo i el personal és extraterrestre. El local en qüestió es diu Pizzes de l’àvia. Fe de la higiene del local la dóna el pot de Cucal matainsectos cucarachas que conviu a sobre el marbre de la cuina junt amb la massa base de les pizzes, per tant és un lloc on no hi ha cuques. Vam presenciar un salt espectacular d’una pizza acabada de sortir del forn, sortint disparada, que va anar a parar dins la vitrina expositora, caient cap per avall sobre tot el gènere morrofinesc (Murphy), el prota de l’escena, el xef i propietari, és un personatge que a més de pizzero és escriptor d’una desena de llibres, tots ells de temàtica més aviat esotèrica. Cal dir que aquesta última escena va ser per descollonar-se de riure.

Amics, si voleu emocions fortes, teniu gana i no prou diners per un tripi o un bitllet pel Dragon Khan ja sabeu on passar una estoneta tot rosegant plats deliciosos com l’atun al perfume de tomate. Si us fa coseta entrar podeu fer la comanda a peu de carrer i també reparteix a domicili un cambrer rus que mai diries que és cambrer… El lloc és únic tal i com adverteixen al triptic-menu: “No tenemos sucursales”. Per cert, de postres vam demanar un xupito de cucal.

On és? Carrer de la Cera 33 mira la guia
(la foto no va sortir…)

Sense comentaris, s’hi ha d’anar. Normalment hi ha un rodamon dissecat a la  porta. Al carrer Gignàs tocant a Avinyó.

Fantàstic llogarret al carrer Elisabets a tocar amb Doctor Dou. Ara, a l’estiu, pots fer el cafè a peu de carrer gràcies a un trosset de barra que és practicable a l’exterior.

on és? mira la guia

…ai, i quin cafè amb gel!

Aquest restaurant xinu és morro fi, fixeu-vos que si hi aneu hi veureu autèntics xinesos fent-hi àpats, el pato laqueao, l’arròs crunchi i les empanadilles al vapor són uns plats molt bons. Si vas tranquilet pots sopar molt bé per 10 euros. Potser és una raresa dintre l’estatut del morro fi, però val molt la pena.

On és? c/ Girona gairebé tocant a Còrsega. Mira la guia

Arròs cruixent, això és pa ratllat, canyella en branca.

Empanadilla al vapor, yumi-yumi.

de nom graciós a Poble Nou

Bar petit i tranquil al que hem anat agafant carinyo que ens acull normalment els caps de setmana. Quan entres la olor de cafè i de nofumador et desperta els sentits. El local està revestit de fusta clara molt agradable, amb uns banquets al costat dels finestrals molt lluminosos del bar, que agafa tota una cantonada. Un coctel de premsa diaria amb pastís de pastanaga i cafè amb llet és una gran manera de començar un dissabte a les 10 del matí. El que s’escapa una mica dels estatuts del morro fi és el preu, entre 5 i 6 euros. Recomenable per esmorzar-hi el cap de setmana.
On és? cantonada Pintor Fortuny amb Notariat. Mira la Guia

Deliciós entrepà a la planxa de brie, tomàquet sec i alvocat

Biquini Clàssic

Molt bons tots els pastissos casolans, aquest era de poma

al casc antic

Fa un parell d’anys al carrer d’en Serra, al gòtic, van tancar un bar del que en teniem un amor especial es deia Las Guapas, i el portava l’Antonia que era (deu seguir sent) una dona molt salada. Però fixa’t tu que uns metres més avall hi havia el Bidasoa, lloc que pel fet de tenir una atracció cap al ja citat feia que el passéssim de llarg, mai hi havia anat i això que n’havia sentit bona premsa. Així doncs el dia va arribar i el resultat és que és un bon lloc per anar a picar uns platillos, familiar ja que hi treballen el pare, la mare i el fill que jo veiés. Molt recomenable.

On és? mira la guia

Després d’aterrar a Barcelona després d’uns quants dies fora, que millor que un sopar genuí, greixoset i amable? El lloc, aquest de tota la vida, la meva almenys, del que sovint en parla el Joan de Segarra als seus articles de bon vivant. Ja fa alguns anys que hi vaig passant de tan en quan i és qualitat de tapa i de molt bon seure, un top ten del morro fi. Podeu veure més fotos de la vetllada al flickr

On és? cantonada Rosselló/Girona. Mira la guia