Cervecería Víctor
Bodega supervivent a Sarrià, el mestre de barra és molt amable i xerraire. Canyes de Voll-Damm que les aprecio i bitxos picants en tarro de cinc quilos, amb això ja fem. També hi ha vins de bóta forts i a bon preu i suministres d’ultramarins.
Havent viscut per aquesta zona durant anys mai fins l’altre dia hi havia entrat, fent memòria vaig recordar que quan era jovenet els divendres per la tarda hi havia seguidors fanàtics de l’Español, quan el camp de l’equip estava més a la vora. M’imaginaria un tiu amb bigoti baix dient ‘me cago en el catalán’ veient les parets d’aquesta bodega folrades amb motius franquistes – fixeu-vos també amb el cartell de l’entrada –, però no, el propietari parla un català profund i molt barceloní… l’aspecte de la bodega i la decoració fan un salt en el temps, i deixant de banda qüestions polítiques i repressives el conjunt em va agradar. Oberta pels pares del propietari des de l’any 1950.
Al Passeig Bonanova amb Via Augusta
tirador de Voll-Damm
Detall estanteria i aixetes en funcionament
Alcohol pur italià comestible. El fan servir la gent d’allà per afegir-lo als vermuts casolans que fabriquen.
Bar Altamira
Bar amb encant i bon servei, és petitet, amb servei seriós i amable. El cafè amb gel el serveixen molt bé, amb tres glaçons i vas de zurito, i jo aprecio el cristall fi. La barra té finestreta que dóna a l’exterior que prenent un cafè estant és difícil evitar la posició macarra i xulesca de peu al sòcol, colze a la barra i cul una mica enfora. La terrasseta amb tres taules i sombrilles és agradable i ombrívola. També té una tragaperras amb un xinu fotent-li ferralla, no oblidem que aquella zona és chinatown i aquest personatge és imprescindible tenint això en compte.
A cantonada Bruc/Ausiàs March. (muntanya/Llobregat) Mira el mapa
Bar Tomàs (les braves del Tomàs)
Clàssic dels clàssics a Sarrià. S’hi ha d’anar almenys una vegada a la vida i tastar les braves. Atenció als cambrers amb solera i malhumor que se n’enfoten dels turistes que no s’enteren del que demanen. Feia alguns anys que no hi anava, definitivament la fama és merescuda.
Major de Sarrià 53 mireu el Plànol
la gran troballa xina
Només en diré una cosa: això si que és un autèntic xinès, de castellà en parlen ben poc, el català no existeix. Quan arribes allà, vas a pals de cec per saber què et menjaràs… no sé si només obren al migdia perquè no em vaig poder comunicar gairé més enllà de senyalar el plat. Em va emocionar el descobriment.
al Passatge de Sant Benet nº 9
Xiringuitu Cala Canyelles
Si aquest estiu de suposada crisi voleu fer una escapadeta una hora lluny de Barcelona, aneu cap a Lloret de Mar, passeu aquest fantàstic poble de llarg, i aneu a Cala Canyelles, la platja que hi ha seguidament direcció a Tossa de Mar. Doncs en aquesta platja, a la part més recollida hi trobareu ‘el xiringuitu’ on serveixen uns calamars amb salsa romesco i un gazpatxo amb cibollet que us encantaran, ah! i unes braves… tot propi d’un restaurant de categoria més que d’un puestu de platja, aquí hi ha nivell nens. I és que clar, la Paula i el Flip estan a la cuina, i això és una garantia. Per posar-hi la guinda només us dic que el mar està a 10 metres de la taula on estàs assegut. No us el perdeu.
Mireu la situació a google maps. També podeu veure aquí la maqueta de la promo del xiringuitu
Vista amb gazpatxo casolà.
els cuiners guais
una mostra de les braves
La escuela moderna
La xarxa té aquestes coses, saps de gent afí als teus interessos sense conèixer-la personalment, cosa que per mi és molt misteriosa i agradable.
Els amics del fanzine La escuela moderna, hola Uri, fan ressenya d’un parell de bars amb pàtina que segurament són interesantíssims, des d’aquí els saludem, els reverenciem i agraïm la seva tasca altruista difonent aquesta cultura autènticament gastronòmica.
http://laescuelamoderna.blogspot.com
Si voleu baixar només el pdf de la publicació entera
http://www.masaicomunicacio.com/gestor/files/clientes/Uri/LEm5bx.pdf
CAN ROS
Gran troballa procurada per l’amic Ramon on barrejen cervesa negra i rossa. Amb nova fornada de cambrers amables fins a l’hora de tancar i on es degusten platillos i tapes que hi canten els àngels.
Unes olives ‘violades’ amb una anxoveta que hi fa miracles, i un morro ben fregit amb un punt esponjós van donar cancha per repetir moltes vegades aquest fabulós bar, desconegut per mi però amb trenta anys de solera. Aneu-hi amics, que val la pena.
Roger de Flor 303 (prop de joanic)
orella amb sal i caiena, molt bona, boníssima
Christian, el cambrer simpàtic amb bona botelleria de fons.
Sopar de tapes casolanes
Dimarts 17 ens reuniem 8 persones a casa el Juan per fer un sopar de tapes, cadascú feia la seva. Va ser molt frenètic i divertit i tot ens va sentar la mar de bé.
Tzaziki, hummus i tomàquet especiat
cuinant les burgers…
hamburgueses de vedella, curry, canyella i tàperes amb mostassa tomàquet raf i blinis
carbassa i encenalls, mòdena parma i cullereta
Mirall després de fer unes ratlles de crema de carbassa i encenalls
Maki vegetal
Torrada de foie i pera caramelitzada
Cucurutxo dolç de Piquillo i espuma de brandada
Cometa Ju
Pere Simpson
