Pulpería A’Gudiña

Aquest lloc té un interiorisme amb elements d’exterior, decorat amb petits taulats a dues aigües com els orreos gallegs que si el veí fa goteres sempre tindràs un aixopluc, també hi ha fanals, un aquí, un allà. La carta és molt extensa, deu haver-hi unes 2.000 referències.
A destacar el cargolí i la canailla, que només n’hi ha quan plou, passant pel remenat d’ous amb patata del nord, cosa extraordinària i el pebrots del Padrón són picants (per fi!). Deixant a part el lacón el pop i l’orella, que són la trama forta del restaurant, destaquem les postres amb tarta de Santiago, un pa de pessic super tendre i begudes de final de festa com meus amores o terminator. Un petó i bon any.

Cargolina, turbio i cigalot
Bodega, anxoves i vermut

Situada als confins de la ciutat on l’asfalt ja trontolla trobem auesta bodega sense nom. De geometria elegant i esbelta, aprofita la seva alçada per encabir una bateria de bótes. Ben polida en vidre i fusteria però víctima de l’horror vacui en la decoració, crida l’atenció una fila amb unes quantes desenes de corbates penjades amb nus i tot, també hi veiem respresentat el mon taurí i sona de fons una música de piano antiga i delicada que amb una bona acústica et deixa fora de joc. Senyores de vida alegre amb tatuatges deformats pels anys, vells del barri i joves moderns arrodoneixen l’ambient d’aquesta bodega extraordinària.
L’anxova impecablement neta i amb un raig de vinagre, juntament amb el vermut preparat amb una base d’amarg són la combinació estrella, el proper diumenge hi tornarem.

Les corbates

L’ambientillo
Bar Restaurant Martín Villoro

Sobre aquestes línies ens acompanya el nostre amic, el mestre cambrer que ens agrada que ens serveixi i que després de fer-li la foto et dóna les gràcies, ahhh… quina grandesa, quina amabilitat i quin ofici!
Conegut popularment com Villoro, o bar Villoro, és un clàssic de la Barceloneta, colles d’amics i famílies senceres del barri es reuneixen els diumenges per disfrutar de la companyia i germanor que hi ha en aquest reducte on no hi entren guiris. Ens va posar la pell de gallina quan una taula cel·lebrava un aniversari amb fills, pares i avis i l’amo del local amb toc de corneta i campana va anunciar la sortida del pastís; aleshores absolutament tot el restaurant va entonar l’himne cumpleanyer i després d’apagar les espelmes tothom va seguir aplaudint, va ser memorable i per plorar d’emoció, una mostra de l’essència del local.
El menjar està molt bé, sense trampa ni cartó, si el calamar a la romana és congelat t’ho diuen, i si el prens a l’andalusa és fresc. Les cassoles on serveixen els arrossos tenen abolladures i socarrats mil·lenaris que abonen la solera de l’establiment. Lacon, musclos al vapor, i tallarines sofregides –sense sorra– són plats de primera. Visca el Villoro!

una mostra de l’àpat.





















5 comentaris