El Blog dels del Morro Fi

Bar Restaurant Martín Villoro

Posted in General by morrofi on 22 Juny 2011

Sobre aquestes línies ens acompanya el nostre amic, el mestre cambrer que ens agrada que ens serveixi i que després de fer-li la foto et dóna les gràcies, ahhh… quina grandesa, quina amabilitat i quin ofici!

Conegut popularment com Villoro, o bar Villoro, és un clàssic de la Barceloneta, colles d’amics i famílies senceres del barri es reuneixen els diumenges per disfrutar de la companyia i germanor que hi ha en aquest reducte on no hi entren guiris. Ens va posar la pell de gallina quan una taula cel·lebrava un aniversari amb fills, pares i avis i l’amo del local amb toc de corneta i campana va anunciar la sortida del pastís; aleshores absolutament tot el restaurant va entonar l’himne cumpleanyer i després d’apagar les espelmes tothom va seguir aplaudint, va ser memorable i per plorar d’emoció, una mostra de l’essència del local.

El menjar està molt bé, sense trampa ni cartó, si el calamar a la romana és congelat t’ho diuen, i si el prens a l’andalusa és fresc. Les cassoles on serveixen els arrossos tenen abolladures i socarrats mil·lenaris que abonen la solera de l’establiment. Lacon, musclos al vapor, i tallarines sofregides –sense sorra– són plats de primera. Visca el Villoro!

Passeig Joan de Borbó, 73


una mostra de l’àpat.

 

La ruta del canari

Posted in Bars, General by morrofi on 16 Juny 2011

El nostre confident E.G.P ens va explicar que a la plaça del mercat de Collblanc els diumenges fan quedades d’ocellaires, o Canario Timbrado Español. En aquesta zona fa anys s’hi va establir gent que venia d’andalusia i hi van arrelar aquest fantàstic art. Nosaltres però, també veniem a buscar bars on féssin ‘pajarito frito’, hem anat preguntant aquí i allà i tothom es feia el boig, hem vist alguna ploma pel terra i gotetes de sang. Diuen que menjar aquesta delicatessen és il·legal.

Després de buscar ocellets, l’estómac feia rau-rau i hem decidit fer camí cap al mercat, hem trobat el bar Neme, lloc tot fet de inox, és especialista en entrepans de bacallà amb all-i-oli amb pebrots i albergínia, que presenten embolicat amb un paper gran i molt fi. Mai haviem tastat un entrepà tan delicat, el bacallà era mel i L’acompanyament arrodonia el mos, tot un festí pels sentits. Després d’aquest esmorzar ens hem sentit més forts i més amples.

Una mica col·locats i dient ximpleries hem pedalat fins a la colònia Castells que l’estan fotent enlaire i ens fa molta llàstima, des d’aqui us suggerim que la visiteu abans que sigui massa tard.


Les especialitats del Neme


Conservas Llopart fins a quedar-ne fart


Salvem la colònia Castells! Patrimoni Urbanístic!