El Blog dels del Morro Fi

Bodega, anxoves i vermut

Posted in General by morrofi on 22 Juliol 2011

Situada als confins de la ciutat on l’asfalt ja trontolla trobem auesta bodega sense nom. De geometria elegant i esbelta, aprofita la seva alçada per encabir una bateria de bótes. Ben polida en vidre i fusteria però víctima de l’horror vacui en la decoració, crida l’atenció una fila amb unes quantes desenes de corbates penjades amb nus i tot, també hi veiem respresentat el mon taurí i sona de fons una música de piano antiga i delicada que amb una bona acústica et deixa fora de joc. Senyores de vida alegre amb tatuatges deformats pels anys, vells del barri i joves moderns arrodoneixen l’ambient d’aquesta bodega extraordinària.
L’anxova impecablement neta i amb un raig de vinagre, juntament amb el vermut preparat amb una base d’amarg són la combinació estrella, el proper diumenge hi tornarem.

A Pere IV 460


Les corbates


L’ambientillo

Bar Restaurant Martín Villoro

Posted in General by morrofi on 22 Juny 2011

Sobre aquestes línies ens acompanya el nostre amic, el mestre cambrer que ens agrada que ens serveixi i que després de fer-li la foto et dóna les gràcies, ahhh… quina grandesa, quina amabilitat i quin ofici!

Conegut popularment com Villoro, o bar Villoro, és un clàssic de la Barceloneta, colles d’amics i famílies senceres del barri es reuneixen els diumenges per disfrutar de la companyia i germanor que hi ha en aquest reducte on no hi entren guiris. Ens va posar la pell de gallina quan una taula cel·lebrava un aniversari amb fills, pares i avis i l’amo del local amb toc de corneta i campana va anunciar la sortida del pastís; aleshores absolutament tot el restaurant va entonar l’himne cumpleanyer i després d’apagar les espelmes tothom va seguir aplaudint, va ser memorable i per plorar d’emoció, una mostra de l’essència del local.

El menjar està molt bé, sense trampa ni cartó, si el calamar a la romana és congelat t’ho diuen, i si el prens a l’andalusa és fresc. Les cassoles on serveixen els arrossos tenen abolladures i socarrats mil·lenaris que abonen la solera de l’establiment. Lacon, musclos al vapor, i tallarines sofregides –sense sorra– són plats de primera. Visca el Villoro!

Passeig Joan de Borbó, 73


una mostra de l’àpat.

 

La ruta del canari

Posted in Bars, General by morrofi on 16 Juny 2011

El nostre confident E.G.P ens va explicar que a la plaça del mercat de Collblanc els diumenges fan quedades d’ocellaires, o Canario Timbrado Español. En aquesta zona fa anys s’hi va establir gent que venia d’andalusia i hi van arrelar aquest fantàstic art. Nosaltres però, també veniem a buscar bars on féssin ‘pajarito frito’, hem anat preguntant aquí i allà i tothom es feia el boig, hem vist alguna ploma pel terra i gotetes de sang. Diuen que menjar aquesta delicatessen és il·legal.

Després de buscar ocellets, l’estómac feia rau-rau i hem decidit fer camí cap al mercat, hem trobat el bar Neme, lloc tot fet de inox, és especialista en entrepans de bacallà amb all-i-oli amb pebrots i albergínia, que presenten embolicat amb un paper gran i molt fi. Mai haviem tastat un entrepà tan delicat, el bacallà era mel i L’acompanyament arrodonia el mos, tot un festí pels sentits. Després d’aquest esmorzar ens hem sentit més forts i més amples.

Una mica col·locats i dient ximpleries hem pedalat fins a la colònia Castells que l’estan fotent enlaire i ens fa molta llàstima, des d’aqui us suggerim que la visiteu abans que sigui massa tard.


Les especialitats del Neme


Conservas Llopart fins a quedar-ne fart


Salvem la colònia Castells! Patrimoni Urbanístic!

La barra del Giardinetto

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 25 Mai 2011

El Giardinetto és un restaurant que aguanta el pas de les modes, encara que per alguns és un gran desconegut tot i els anys que porta funcionant. Situat en l’imaginari popular com un restaurant piju, res és el que sembla. Avui però, parlarem de la seva barra de combinats i cóctels, situada a l’entrada del restaurant.

Potser estem parlant de la millor barra de cóctels de la ciutat; la part interior està feta a mida, en acer inoxidable, les ampolles dels destil·lats jauen en el canal de fred per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar-los, no es troben gaires birgueries com aquesta en el món de la restauració. La part exterior de la barra és de fusta, les parets i terra són de moqueta. L’espai és únic i es complementa amb el personal que també és el punt fort: el Poldo, l´Ángel, l’Àlex o la Liz us atendran de meravella, com si estiguéssiu a casa, podreu prendre un gintonic collonut en un ambient fantàstic. Una joia just per sobre la Diagonal obert fins les 2 o les 3 de la nit.

Carrer de la Granada del Penedès, 22


ampolles en fred i taula de treball exquista.


vista de la barra, la cervesa alemanya de tirador és boníssima.

OK Sarrià

Posted in Bars by morrofi on 4 Mai 2011

L’OK no només és un sportsbar amb una vitrina plena de gorres de baseball i rètols de neó anunciant cerveses americanes. L’Ok és un temple dedicat a l’hamburguesa, on la cultura dels Estats Units es barreja amb un poster de castellers i on l’interiorisme et fa dubtar si estàs en un xiringuito de la platja de Castelldefels o a un après-ski de la Cerdanya.

Mentres degustàvem unes fantàstiques hamburgueses amb formatge i chilli bebiem les famoses clares que són barreja de cervesa rossa i negra, l’acompanyament amb tros de pepinillo a banda, ens va agradar molt. Creiem que els treballadors del consulat americà hi van molt, és un lloc molt familiar, ho demostra el fet de que va entrar un nen en patinet que de seguida es va col·locar ensumant la flaire que desprenia la planxa on cuinen, tot ventant-se l’atmòsfera divina amb les mans cap al nas i fent crits de gustera, una imatge per emmarcar… com emmarcat tenen un pijama sencer dels Dragons de Barcelona amb vitrina protectora. Creiem que el l’amo està enfadat perquè no viu a amèrica.

Jaume Piquet 18, 08017 Barcelona


Cerveses i hamburgueses de carn de primera.


Barra americana

Las Brasas del Tío Manolo

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 15 Abril 2011

La lectora Teresa fa més d’un any ens va deixar un comentari al blog suggerint que probéssim aquest restaurant que està pel barri de Sant Martí, finalment el divendres passat hi vam anar a dinar.

Comencem amb una mica d’història, Las Brasas… fa 26 anys que funciona, va ser fundat per la Gloria i el Manolo que va anar al cel fa uns anys deixant com a llegat, entre d’altres coses, aquest magnífic restaurant. La decoració és sòbria i mediterrània i utilitza tècniques com el trencadís gaudinià i l’estocat a l’ou. També hi ha un Gauguin.

Vam demanar esqueixada de bacallà, amb un pebrot dolcíssim que ens va fer pujar una mica el sucre, però va ser molt placenter. Amb el subidon, vam passar a les brases on hi ha una oferta molt àmplia de bèsties de pèl i ploma, que el fill del Manolo cuina amb gran maestria, l’all i oli, presentat amb terrina de Frigo, és molt bo i es fa recordar. La Tere ens va atendre molt carinyosament i és responsable de la reposteria majoritariament basada en l’ou: flam de coco, flam de cafè, flam de vainilla, flam de la casa, púding. I moltíssims més eh?

En definitiva, a partir de ja, un dels nostres llocs preferits, on tot era espectacularment bo i on hi tornarem aviat.

Carrer Veneçuela, 59.


Esqueixada, pajaritu i pintxo.

Els postres de la Tere.

Bar Sonoteca Be Bop a Lula

Posted in General by morrofi on 6 Abril 2011

El Rafa és propietari d’aquest bar on fa anys que serveix cubates al xamfrà del carrer Londres amb Casanova, té cabell només als costats, el pantaló de tiro alt, camperes de pell de serp i sabiduria popular. Pot parlar de qualsevol tema amb soltura i podriem dir que és tendre i humil, una bona persona. Cobra els gintonics baratos i els posa de licor de primera en bas de tubo, que cada dia costa més de trobar. El Be Bob és un local molt singular, amb un interiorisme espectacular i que ens encanta. El mateix Rafa explica que el va fer un decorador d’El Corte Inglés l’any 1976, sensacional, una perla al cor de l’Eixample esquerre que no us podeu perdre.

Casanova, 226, 08036 Barcelona (a l’enllaç hi ha més fotos)


El Rafa


L’escala al pis superior està suspesa per uns tubs pintats de groc, tot és fora de série.

El Racó del Mariner

Posted in Bars by morrofi on 25 Març 2011


Bar, xarxa, rellotge.

Avui a les 8 del matí hem esmorzat al Racó del Mariner, bar situat al Moll del Rellotge que és la zona on els pescadors de Barcelona amarren i venen el peix del dia, amb la seva llotja, aparcament, barrera i Policia Portuària a la guixeta d’entrada.

Amb vestit de mariner i barbes postisses ens hem colat al recinte dient bon dia amb veu de tuberia, passat un petit passeig ple de xarxes, arribem al bar que és una estructura de ferro octogonal amb una cúpula central que és un prisma rectangular, talment com si fos una nau terrestre. L’entrada custodiada per un futbolín és amagada i lúgubre. Una vegada dintre es fa la llum, l’espai és gran, diàfan i intimida una mica al principi. Ens hem trobat el Massagran, el Popeye, un secreta i uns quants pescadors del Magreb. Per passar desaparcebuts hem demanat el mateix que els acabats d’arribar de la feina: cafès, cocacoles, entrepans de cansalada, cazón en adobo i pà amb tomàquet, el que ha sobrat ens ho hem guardat a les butxaques per no aixecar sospita.

Al costat de la torre del rellotge, al moll dels pescadors, Barceloneta.


Composició marinera


Descomposició marinera

Bodega Esplugas

Posted in General by morrofi on 4 Març 2011

Tornant a les nostres cròniques regressives i nostàlgiques avui us parlarem d’aquesta bodega de tota la vida situada en un carrer molt agradable i ‘chic’ com és Enric Granados. Mireu quins vidres, mireu aquestes plantes plenes de salut i sense rastre de pulgó, estem parlant d’una bodega neta, tenen les millors patates Lays de Barcelona, acabes de fregir. La Coca-Cola es beu fresqueta en vas de Duralex ratllat i amb traces de calç, la fòrmica és d’aquella remesa que va sortir tan bona l’any ’71, casi sense desconxar i serveixen platets de formatge i també venen Burmar Flax.

Cal destacar que és una bodega-vivenda i que fa molt de goig, esperem que aguanti molts anys més.

Enric Granados 110.


Barril que fa funcions de taula i detall de la frontera entre comerç i vivenda


Estris de mesura i botelles per reomplir.

La Ribera S.A.

Posted in General by morrofi on 9 febrer 2011

Avui parlem d’un lloc molt especial, un temple dedicat al bacallà a l’encurtit i a la llauna, un petit mercat d’abastos, un comerç resistent al pas dels anys però amb salut de ferro. A la Ribera sempre tenen bones maneres els que hi treballen i les recomenacions sobre les qualitats de cada conserva, de cada anxova i de cada seitó, sempre són encertades. S’hi hauria d’anar almenys un cop a la vida.

Pl. Comercial, 11


El Carlos fa la litúrgia