El Blog dels del Morro Fi

Bar Ángel

Posted in Bars, General by morrofi on 14 Octubre 2013

bar angel

Feia temps que no sortíem a fer un volt i teníem pendent d’anar a aquest bar al costat de l’estació de França, apartat del circuit habitual del Born. Fa un uns tres anys que el Santi, propietari del mític Mudanzas del carrer Vidreria, va obrir aquest bar  bolcant-hi  afecte i estimació, ens va explicar la quantitat d’hores, dedicació i trucs que es va enginyar per encabir tot el que ell volia que hi hagués al seu nou local, amb una idea molt clara del que volia oferir. Es pot dir que, a part del Santi, el bon producte és l’estrella d’aquest localet amb dues plantes, tots els ibèrics són de Maldonado i a la petita cuina també hi fan musclos a la planxa,  espàrrecs, mongetes o marisc que lliguen la mar de bé amb la papada, el ferrero rocher i la rolling stone… aventureu-vos a que us recomanin plats, tots magnífics, i la carta de vins és molt acurada i et pots demanar un picapoll. Vam fer una bona gresca a cal Santi, molt aprop del Born més bulliciós.

santi hoyos marti guixe
Santi i Martí

bar ángel
El ferrero, els musclos, la màquina infernal que fila prim i la banda de rock que dóna nom a un plat

Ocata 2, 08003 Barcelona.
Obert de dilluns a dissabte

Anuncis

La Cazalla

Posted in Bars by morrofi on 14 Març 2013

la cazalla arc del teatre
Cantonada de les Rambles amb Arc del Teatre

Just al agafar el carrer de l’Arc del Teatre venint de les Rambles trobes una finestra de poc més d’un metre d’amplada. Aquesta és l’escletxa al carrer d’aquest bar antic i molt petit que va obrir per primera vegada fa un segle, abans la beguda estrella era la cassalla i imagino una perroquia amb una veu molt afinada. Sembla que la gent ja no va tan forta com abans en matèria etílica i l’aiguardent d’anís ha quedat més com a reclam que  no pas com a font d’ingressos. Ara, adaptat als temps, a més, ofereix mojitos i Budweiser amb patates xips i és un bar mestís i eclèctic com ho és la nostra ciutat i concretament la zona. Tot i que ha tingut els seus daltabaixos –va tancar uns anys perquè diuen que hi van matar un home– aquí el tenim, obert. La Cazalla conserva però l’encant de ser un bar singular en el que pots fumar i beure al carrer sense que et renyin i on t’hauràs de fer fonedís per fer una pixarada perquè no té bany.

Carrer l’Arc del Teatre, 25. 08002 Barcelona

la_cazalla2
Cassalla i cervesa americana conviuen amb harmonia en aquest bar.

Bar Frankfurt Tío Pepe

Posted in Bars by morrofi on 7 Mai 2012

El Tío Pepe és una estrella en el panorama de locals de la ciutat i només tanca els diumenges i la resta de la setmana, tres hores al dia, de 3am a 6am. Dit això comencem a descriure tot el que aporta aquest bar on el trànsit de gent és continuu; si hi entres més tard de les 5 de la tarda et trobaràs amb l’Antonio que és un d’aquells cambrers amb tant d’ofici, simpàtic de mena i amb més cintura que en Mick Jagger, no l’intentis xul·lejar.

És un bar relativament petit i el seu horari et permet menjar-te uns cargols picants i realment bons –famosos arreu– en plè pilotasso a les 2 de la matinada, mentre xucles la cargolada veuràs que l’Antonio servirà uns tubets de cervesa… oh! el tubet de cervesa, tan oblidat últimament, allà hi té un protagonisme actiu i res fa pensar que cap got de Bormioli el pugui desbancar. Un altre aspecte molt singular és la abundància de client uniformats, des de professionals de la neteja passant per policies municipals o ambulacieros de Domingo, aquest punt fa que en qualsevol moment et puguis sentir molt protegit i que no hagis de patir per res. Per arribar a casa tampoc t’hi amoïnis perquè és facil què el teu company de barra tingui el taxi aparcat a fora mentre beu un cafè i menja un dels fabulosos entrepans que fan. El Tío Pepe mola.

Calàbria 187 (tocant Av. Roma)


No deixeu de demanar cargols


L’Antonio


El taxista de les 5 copes i l’armari de les delícies

Sí, ens agrada.

L’anís

Posted in Bars, General, Restaurants by morrofi on 14 Desembre 2011


Aquest matí el Buffalo George del Pepetas ha fet una explicació de com pendre anís.

L’anís és un licor que ve de la planta amb el mateix nom originaria de l’Orient, també li’n diuen matafaluga que és derivat de l’àrab, ja que ens la van portar ells, i vol dir gra dolç. Ha esdevingut al llarg de dècades un licor molt popular i n’hi ha moltes variants diferents, des del Pastís francès, a l’Ouzo grec i els diferents anisos espanyols, com el Chinchón i Cazalla que deuen el nom al lloc on han estat produits, Madrid i Sevilla respectivament. Evidentment que el rei dels nostres bars és el famós anís del Mono de Badalona, famós per la seva botella texturada, ideal per fer percussió mentres cantem nadales i, per la cara de Darwin estampada al cos de simi que van posar el seu dia per fer-li la conyeta amb la teoria de l’evolució.

Si en voleu saber més us podeu perdre a les biblioteques o a internet. Aquest escrit, vídeo i foto va pels que van a la feina contents després d’haver-se cascat les seves ‘barrechas’, palomas i carajillos d’anís.

Celler Casa Mariol

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 16 Novembre 2011


Bótes i Miquel Àngel

El celler de Casa Mariol reneix amb l’esperit de la clotxa i el suau, del vi de la Terra Alta i els productes del Matarranya. El Miquel Àngel tenia el repte de convertir el  celler de barri dels ’90 que ja existia, en una casa de vins que oferís també menjars i productes de la zona on s’el·laboren els vins de Casa Mariol. L’exercici ha estat de síntesi, ha tret sense posar, ha polit la idea i l’ha feta forta. Com exemple direm que ha recuperat una ramesa de fòrmiques antigues que han servit per folrar exquisitament les taules, les bótes les ha respallades i en el frontal pots veure el preu del litre de vi escrit en guix, a mà, com sempre s’ha fet.

Hi menjes clotxes, que podriem dir que és el tupper del pagès autòcton: un panet buidat de molla i tornat a omplir amb diferents farciments, com ara arengada o cóctel de gambes, ui que bò. Per acompanyar amanides de la comarca, amb una vinagreta única per cada una d’elles. Són el complement ideal a la clotxa.

En quant al beure, no hem d’oblidar que estem a casa d’un celler potentíssim amb gran diversitat de vins en quant a diferents criances i varietat de raïms, podem provar des de un vi de collita passant per un syrah reserva fins a un cava rosat que ha estat madurant 24 mesos. També destacarem el petit tresor de la casa, el refresc gasós de l’Ebre, fet amb una pòcima màgica: el Suau Quim, refresc únic i català que els nostres avis es preparaven amb graciosa i cafè.

Roselló 442 08025 Barcelona +934 367 628


Clotxa i amanida


Els vins són suau


Pastís i garrapinyades fetes per la tieta de l’M.A.

Bar Bodega Salvat

Posted in Bars by morrofi on 29 Setembre 2011


Vista general i detall del bar bodega Salvat

Ahir la Montse ens va convidar a fer una volta per Sants, que és un barri que no haviem tocat gens ni mica per allò de que queda lluny, i resulta que no, que Sants està aquí al costat, a un tiro de pedra. Vam començar pel mercat d’Hostafrancs, on cada parada que hi ha mereix una ressenya, la qualitat de les parades et deixa amb la boca oberta i si a sobre tens una guia que explica detalladament les virtuts de cada establiment, l’emoció és desbordant, això si que és un mercat com cal.

Després de caminar per carrerons i places amb una sorprenent barreja de palauets i edificis bàsics vam arribar al bar bodega Salvat, la vena va caure dels ulls i vam descobrir El Dorado de Sants. Amb la vergonyeta del passavolant abrumats pel rococó de la rajola i la filera de bótes de fusta vam asseure’ns a un racó a observar.

(li passem la pluma a la Montse)
La Salvat, com senyora antiga d’un altre temps, se’n riu del nostre segle des d’unes taules de fòrmica deslluïda. Els ulls se’ns en van per tot arreu en busca d’allò que ja només es veu en les fotos
antigues dels avis. La claror enlluernadora d’aquest matí, ho fa tot més vell, més somiat, més oasi. Un home entra a la bodega amb una garrafa de vidre per omplir-la de vi i els cambrers van vestits de negre de dalt a baix amb camises i pantalons de pinces amb l’elegància del que s’aixeca cada dia molt aviat per no molestar al sol. Llegeixen el diari els jubilats cadascú a en una taula. Tots els seus dijous van vestits de diumenges. Si parem l’orella, podem sentir el soroll de les neveres de fusta, humides i fosques com una cova on guarden els grans tresors de la bodega, bidons de cervesa i llaunes enormes d’anxoves. Els cables de l’electricitat que es veuen per tot arreu semblen pentagrames d’una partitura feta de seitons, anxoves i vermut. Silenci, que arriba el plat de barreja. Brindem perquè el món s’acabi ara mateix.

Carrer d’Andalusia 2
Horari: de dilluns a dissabte de 8h a 22h


Aquí veiem un collage impossible de l’establiment


Ens agrada molt aquesta vista

La ruta del canari

Posted in Bars, General by morrofi on 16 Juny 2011

El nostre confident E.G.P ens va explicar que a la plaça del mercat de Collblanc els diumenges fan quedades d’ocellaires, o Canario Timbrado Español. En aquesta zona fa anys s’hi va establir gent que venia d’andalusia i hi van arrelar aquest fantàstic art. Nosaltres però, també veniem a buscar bars on féssin ‘pajarito frito’, hem anat preguntant aquí i allà i tothom es feia el boig, hem vist alguna ploma pel terra i gotetes de sang. Diuen que menjar aquesta delicatessen és il·legal.

Després de buscar ocellets, l’estómac feia rau-rau i hem decidit fer camí cap al mercat, hem trobat el bar Neme, lloc tot fet de inox, és especialista en entrepans de bacallà amb all-i-oli amb pebrots i albergínia, que presenten embolicat amb un paper gran i molt fi. Mai haviem tastat un entrepà tan delicat, el bacallà era mel i L’acompanyament arrodonia el mos, tot un festí pels sentits. Després d’aquest esmorzar ens hem sentit més forts i més amples.

Una mica col·locats i dient ximpleries hem pedalat fins a la colònia Castells que l’estan fotent enlaire i ens fa molta llàstima, des d’aqui us suggerim que la visiteu abans que sigui massa tard.


Les especialitats del Neme


Conservas Llopart fins a quedar-ne fart


Salvem la colònia Castells! Patrimoni Urbanístic!

La barra del Giardinetto

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 25 Mai 2011

El Giardinetto és un restaurant que aguanta el pas de les modes, encara que per alguns és un gran desconegut tot i els anys que porta funcionant. Situat en l’imaginari popular com un restaurant piju, res és el que sembla. Avui però, parlarem de la seva barra de combinats i cóctels, situada a l’entrada del restaurant.

Potser estem parlant de la millor barra de cóctels de la ciutat; la part interior està feta a mida, en acer inoxidable, les ampolles dels destil·lats jauen en el canal de fred per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar-los, no es troben gaires birgueries com aquesta en el món de la restauració. La part exterior de la barra és de fusta, les parets i terra són de moqueta. L’espai és únic i es complementa amb el personal que també és el punt fort: el Poldo, l´Ángel, l’Àlex o la Liz us atendran de meravella, com si estiguéssiu a casa, podreu prendre un gintonic collonut en un ambient fantàstic. Una joia just per sobre la Diagonal obert fins les 2 o les 3 de la nit.

Carrer de la Granada del Penedès, 22


ampolles en fred i taula de treball exquista.


vista de la barra, la cervesa alemanya de tirador és boníssima.

OK Sarrià

Posted in Bars by morrofi on 4 Mai 2011

L’OK no només és un sportsbar amb una vitrina plena de gorres de baseball i rètols de neó anunciant cerveses americanes. L’Ok és un temple dedicat a l’hamburguesa, on la cultura dels Estats Units es barreja amb un poster de castellers i on l’interiorisme et fa dubtar si estàs en un xiringuito de la platja de Castelldefels o a un après-ski de la Cerdanya.

Mentres degustàvem unes fantàstiques hamburgueses amb formatge i chilli bebiem les famoses clares que són barreja de cervesa rossa i negra, l’acompanyament amb tros de pepinillo a banda, ens va agradar molt. Creiem que els treballadors del consulat americà hi van molt, és un lloc molt familiar, ho demostra el fet de que va entrar un nen en patinet que de seguida es va col·locar ensumant la flaire que desprenia la planxa on cuinen, tot ventant-se l’atmòsfera divina amb les mans cap al nas i fent crits de gustera, una imatge per emmarcar… com emmarcat tenen un pijama sencer dels Dragons de Barcelona amb vitrina protectora. Creiem que el l’amo està enfadat perquè no viu a amèrica.

Jaume Piquet 18, 08017 Barcelona


Cerveses i hamburgueses de carn de primera.


Barra americana

Las Brasas del Tío Manolo

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 15 Abril 2011

La lectora Teresa fa més d’un any ens va deixar un comentari al blog suggerint que probéssim aquest restaurant que està pel barri de Sant Martí, finalment el divendres passat hi vam anar a dinar.

Comencem amb una mica d’història, Las Brasas… fa 26 anys que funciona, va ser fundat per la Gloria i el Manolo que va anar al cel fa uns anys deixant com a llegat, entre d’altres coses, aquest magnífic restaurant. La decoració és sòbria i mediterrània i utilitza tècniques com el trencadís gaudinià i l’estocat a l’ou. També hi ha un Gauguin.

Vam demanar esqueixada de bacallà, amb un pebrot dolcíssim que ens va fer pujar una mica el sucre, però va ser molt placenter. Amb el subidon, vam passar a les brases on hi ha una oferta molt àmplia de bèsties de pèl i ploma, que el fill del Manolo cuina amb gran maestria, l’all i oli, presentat amb terrina de Frigo, és molt bo i es fa recordar. La Tere ens va atendre molt carinyosament i és responsable de la reposteria majoritariament basada en l’ou: flam de coco, flam de cafè, flam de vainilla, flam de la casa, púding. I moltíssims més eh?

En definitiva, a partir de ja, un dels nostres llocs preferits, on tot era espectacularment bo i on hi tornarem aviat.

Carrer Veneçuela, 59.


Esqueixada, pajaritu i pintxo.

Els postres de la Tere.