El Blog dels del Morro Fi

Restaurant el Caliu d’Esplugues

Posted in Restaurants by morrofi on 26 Juny 2012

entrada al restaurant

Als confins de la nostra ciutat, ja dins del municipi d’Esplugues, hi ha aquest restaurant on cuinen carns a la brasa amb llenya d’alzina. En uns carrerons costeruts però molt amables, envoltats de cases de dues plantes i horts plens d’hortalisses hi trobem el Caliu. L’aspecte de l’entrada de la caseta ens recorda la Barcelona preolímpica perquè el vidre és farcit d’adhesius d’aquella època com el del Cobi, el palillo olímpic de Barcelona 92 o el dels voluntaris de “jo ja participo”. A dins, l’interior és d’allò més rústic i pintoresc, amb un look molt de fonda, i el copropietari, el Xavi, és un amfitrió de bona mena, simpàtic i jovial, que de seguida et fa sentir com a casa, fer-te’n amic és un obrir i tancar d’ulls.

La cuina diriem que és la típica catalana, amb entrants com l’amanida verda, l’escalivada o l’esqueixada de bacallà. Als segons plats apareix l’artilleria pesada, la fama del restaurant, les excel·lents carns a la brasa; botifarres, conill, vedella i aus. El curiós i que ens va agradar és que la segona meitat de la carta són tot begudes, vins i caves, bona oferta. Per rematar la feina, dos dels postres més catalans de l’univers, la crema i el músic amb porronet de moscatell. Acaba-ho amb un cafè i ja ho tens tot per ser feliç.

Santa Rosa, 21 Esplugues (Barcelona)
T 933 717 436


La negra


Allioli amb només els ingredients essencials, all i oli. Brillava a la fosca.


Xavi Bosch


crema catalana i músic.


Detall de la porta d’entrada. Columna amb plat de ceràmica on posa vi peix i res més.


Farmàcia al costat del restaurant, aquí t’ho curen tot.

Anuncis

Cantina Marina Seca

Posted in General, Restaurants by morrofi on 25 Abril 2012

L’altre dia vam fer una excursió en bicicleta sortint de Sant Cugat seguint l’eix del riu Ripoll. És un escenari envoltat d’horts regats amb aigua espumosa, diriem que amb una mica d’agulla. Aquest caminet empalma amb el Besòs on hi ha un carril bici que arriba fins a la seva desembocadura, s’hi poden veure ocellots típics de delta, i gent del Singuerlín passejant.

Arribats a aquest punt vam anar a la Cantina Marina Seca, on hi ha el Pablo que és un tio molt trempat i ja fa uns anys que porta aquest lloc de menjars al Port del Fòrum, els arrossos són l’estrella amb gran varietat, els entrants valen molt la pena: bunyols de bacallà, calamars i els musclos al vapor ens van agradar molt. Aquest restaurant tan agradable es troba arran de mar, al costat dels tallers i hangars on fan el manteniment de les embarcacions, a la Cantina hi conviu una barreja  d’estibadors, famílies endiumenjades i grups d’excursionistes i l’ambient que es respira és mariner.

CANTINA MARINA SECA
Carrer Pau,12 (Port Forum) Telf. 933 563 058

calder


paella marinera


oh, quin arròs.


Cranc


Sortida ciclista

Pulpería A’Gudiña

Posted in Restaurants by morrofi on 5 gener 2012

Aquest lloc té un interiorisme amb elements d’exterior, decorat amb petits taulats a dues aigües com els orreos gallegs que  si el veí fa goteres sempre tindràs un aixopluc, també hi ha fanals, un aquí, un allà. La carta és molt extensa, deu haver-hi unes 2.000 referències.

A destacar el cargolí i la canailla, que només n’hi ha quan plou, passant pel remenat d’ous amb patata del nord, cosa extraordinària i el pebrots del Padrón són picants (per fi!). Deixant a part el lacón el pop i l’orella, que són la trama forta del restaurant, destaquem les postres amb tarta de Santiago, un pa de pessic super tendre i begudes de final de festa com meus amores o terminator. Un petó i bon any.

Entença 2


Cargolina, turbio i cigalot

L’anís

Posted in Bars, General, Restaurants by morrofi on 14 Desembre 2011


Aquest matí el Buffalo George del Pepetas ha fet una explicació de com pendre anís.

L’anís és un licor que ve de la planta amb el mateix nom originaria de l’Orient, també li’n diuen matafaluga que és derivat de l’àrab, ja que ens la van portar ells, i vol dir gra dolç. Ha esdevingut al llarg de dècades un licor molt popular i n’hi ha moltes variants diferents, des del Pastís francès, a l’Ouzo grec i els diferents anisos espanyols, com el Chinchón i Cazalla que deuen el nom al lloc on han estat produits, Madrid i Sevilla respectivament. Evidentment que el rei dels nostres bars és el famós anís del Mono de Badalona, famós per la seva botella texturada, ideal per fer percussió mentres cantem nadales i, per la cara de Darwin estampada al cos de simi que van posar el seu dia per fer-li la conyeta amb la teoria de l’evolució.

Si en voleu saber més us podeu perdre a les biblioteques o a internet. Aquest escrit, vídeo i foto va pels que van a la feina contents després d’haver-se cascat les seves ‘barrechas’, palomas i carajillos d’anís.

Celler Casa Mariol

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 16 Novembre 2011


Bótes i Miquel Àngel

El celler de Casa Mariol reneix amb l’esperit de la clotxa i el suau, del vi de la Terra Alta i els productes del Matarranya. El Miquel Àngel tenia el repte de convertir el  celler de barri dels ’90 que ja existia, en una casa de vins que oferís també menjars i productes de la zona on s’el·laboren els vins de Casa Mariol. L’exercici ha estat de síntesi, ha tret sense posar, ha polit la idea i l’ha feta forta. Com exemple direm que ha recuperat una ramesa de fòrmiques antigues que han servit per folrar exquisitament les taules, les bótes les ha respallades i en el frontal pots veure el preu del litre de vi escrit en guix, a mà, com sempre s’ha fet.

Hi menjes clotxes, que podriem dir que és el tupper del pagès autòcton: un panet buidat de molla i tornat a omplir amb diferents farciments, com ara arengada o cóctel de gambes, ui que bò. Per acompanyar amanides de la comarca, amb una vinagreta única per cada una d’elles. Són el complement ideal a la clotxa.

En quant al beure, no hem d’oblidar que estem a casa d’un celler potentíssim amb gran diversitat de vins en quant a diferents criances i varietat de raïms, podem provar des de un vi de collita passant per un syrah reserva fins a un cava rosat que ha estat madurant 24 mesos. També destacarem el petit tresor de la casa, el refresc gasós de l’Ebre, fet amb una pòcima màgica: el Suau Quim, refresc únic i català que els nostres avis es preparaven amb graciosa i cafè.

Roselló 442 08025 Barcelona +934 367 628


Clotxa i amanida


Els vins són suau


Pastís i garrapinyades fetes per la tieta de l’M.A.

La barra del Giardinetto

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 25 Mai 2011

El Giardinetto és un restaurant que aguanta el pas de les modes, encara que per alguns és un gran desconegut tot i els anys que porta funcionant. Situat en l’imaginari popular com un restaurant piju, res és el que sembla. Avui però, parlarem de la seva barra de combinats i cóctels, situada a l’entrada del restaurant.

Potser estem parlant de la millor barra de cóctels de la ciutat; la part interior està feta a mida, en acer inoxidable, les ampolles dels destil·lats jauen en el canal de fred per obtenir els millors resultats a l’hora de preparar-los, no es troben gaires birgueries com aquesta en el món de la restauració. La part exterior de la barra és de fusta, les parets i terra són de moqueta. L’espai és únic i es complementa amb el personal que també és el punt fort: el Poldo, l´Ángel, l’Àlex o la Liz us atendran de meravella, com si estiguéssiu a casa, podreu prendre un gintonic collonut en un ambient fantàstic. Una joia just per sobre la Diagonal obert fins les 2 o les 3 de la nit.

Carrer de la Granada del Penedès, 22


ampolles en fred i taula de treball exquista.


vista de la barra, la cervesa alemanya de tirador és boníssima.

Las Brasas del Tío Manolo

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 15 Abril 2011

La lectora Teresa fa més d’un any ens va deixar un comentari al blog suggerint que probéssim aquest restaurant que està pel barri de Sant Martí, finalment el divendres passat hi vam anar a dinar.

Comencem amb una mica d’història, Las Brasas… fa 26 anys que funciona, va ser fundat per la Gloria i el Manolo que va anar al cel fa uns anys deixant com a llegat, entre d’altres coses, aquest magnífic restaurant. La decoració és sòbria i mediterrània i utilitza tècniques com el trencadís gaudinià i l’estocat a l’ou. També hi ha un Gauguin.

Vam demanar esqueixada de bacallà, amb un pebrot dolcíssim que ens va fer pujar una mica el sucre, però va ser molt placenter. Amb el subidon, vam passar a les brases on hi ha una oferta molt àmplia de bèsties de pèl i ploma, que el fill del Manolo cuina amb gran maestria, l’all i oli, presentat amb terrina de Frigo, és molt bo i es fa recordar. La Tere ens va atendre molt carinyosament i és responsable de la reposteria majoritariament basada en l’ou: flam de coco, flam de cafè, flam de vainilla, flam de la casa, púding. I moltíssims més eh?

En definitiva, a partir de ja, un dels nostres llocs preferits, on tot era espectacularment bo i on hi tornarem aviat.

Carrer Veneçuela, 59.


Esqueixada, pajaritu i pintxo.

Els postres de la Tere.

Antiga Casa Trampa

Posted in Restaurants by morrofi on 28 gener 2011

L’experiència comença al funicular de Vallvidrera enfilant-nos muntanya amunt, amb la ciutat als nostres peus i en els límits de la zona 1. Al final del trajecte hi ha el restaurant Antiga Casa Trampa, un d’aquells de tota la vida, amb atmòsfera familiar amb cassoles i menjars de sempre.

La llegenda diu que un drac, no, no era un drac, eren uns caçadors, anaven a caçar pajaritus amb paranys pel Tibidabo i després de la matança els portaven a fregir al citat restaurant per acabar la jornada. Després del tiberi jugaven a jocs de taula com el quién es quién o el set i mig. Però tot això és només una llegenda, el cert és que ofereixen un menú de uns 9 euros amb uns menjars com aquells que ens feia la tieta, amb mandonguilles, amanides de tonyina, pèsols i postres de mel i mató, xim-pom.

Plaça de Vallvidrera 3
T 934 068 051


Plats de la tieta i bandejes d’estampació metàl·lica


Al tanto amb l’hèlix que penja de la paret, la família ens va dir que pertanyia a l’avió plus ultra.

Pubilla i Panxa

Posted in Restaurants by morrofi on 14 Octubre 2010

Tornem després d’un temps, estem una mica enfeinats últimament però no deixem de fer cròniques. Avui us volem parlar d’un parell de llocs del barri de Gràcia, que tenen en comú que als dos cuiners que els porten els uneix una gran amistat.


Entrada a la Pubilla


Quines anxovetes…

Anem a fer un esmorzar de forquilla, bacallà fregidet amb romesco i espàrregs, i tarrina de peu i morro amb samfaina, tot això regat amb un vi de la terra a la Pubilla, restaurant al costat del recentment remodelat mercat de la Llibertat. L’Alexis l’ha recuperat fa un parell de mesos i fa esmorzars molt ferms i dinars molt sabrosos, amb receptes de cuina catalana de tota la vida, d’aquelles que feia l’àvia. Cada dia que hi tornem veiem com la gent que treballa a la plaça li agafa més confiança i se’l fa seu, entre setmana hi fan menús i dissabte s’hi dina a la carta.

Després de fer la siesta ben llarga i merescuda anem a sopar a la Panxa del Bisbe, restaurant que no perd pistonada amb els anys, sempre ple i amb el servei amable i polit. Els platets són elaborats: les petites composicions del Xavi van des del sunomono de salmó, passant per les sardines marinades fins a un shawarma ben fet de veritat. Els vins són molt bons i pujen de la òstia, serà de per la inclinació del carrer Rabassa… per acabar demanem una tarta tatin, ens fotem uns xupitos i sortim fent la roda carrer avall.

La Pubilla. Plaça de la Llibertat 23. 08012. 932 182 994

La Panxa del Bisbe. C/ Rabassa, 37. 08024 Bcn. 932 137 049


Shawarma i  tarta tatin estupendus


Xavi molt simpàtic i l’Helena amb l’Averna.

La Bodega d’en Rafel

Posted in Bars, Restaurants by morrofi on 26 Abril 2010


Després d’un temps de tenir a la mirilla aquesta bodega i després del comentari de l’Àlex, el divendres de Sant Jordi va ser el dia escollit per visitar aquest lloc. Amb un ambient de barri immillorable i un servei estupendu ens vam quedar enlluernats després de menjar unes truites, cargols i formatge sec amb panses entre d’altres platillus.

L’arribada fou benvinguda per l’amo Rafel i un cambrer amb poc pèl, simpatiquíssim i excèntric, els dos amb bon humor i rialla a la cara.  L’oferta àmplia, tot i que a l’hora q vam arribar, passades les 3, ja no quedaven tantes coses, el servei com deiem va ser impecable, el bar estava ple i el dia acompanyava. Tot plegat molt recomanable tot i que hagués estat millor posar-se julivert als forats del nas per entrar al bany.

Al carrer Manso 52, al costat del Mercat de Sant Antoni


Clàssica truita de patates i cargols amb una salseta picant, boníssims.


Vista general molt engrescadora


I què dir-ne d’aquests personatges jugant al domino i aquests paperets estesos al terra després de lliurar la batalla?