Recordatori Bar Rosselló
Avui recordem un bar al que anàvem i veneràvem inclús abans de conèixer’ns. El Rosselló (entre Rbla. Catalunya i Passeig de Gràcia) era un casinet al bell mig de la zona més burgesa de l’Eixample on els més grans jugaven a dominó i cartes, es tiraven papers al terra, on els entrepans de llom eren amb llonguet i els cambrers tenien una mala òstia de collons. Hi havia una tele amb sortejos del Trio cada 10 minuts i dues columnes al mig del local sustentaven senyorialment aquell humil palau. Farà cosa de cinc anys va tancar portes definitivament. Al cap d’uns dies de tancar va aparèixer una pintada a la persiana reivindicant la reobertura del Rosselló. Va obrir al cap d’un temps però amb el nom de El Trobador i sense rastre del que havia estat.
Des del Morro Fi fem una crida per recollir anècdotes i material gràfic de tothom que en tingui un testimoni, si teniu alguna imatge ens ho dieu als comentaris i ja ens posarem en contacte.
Imatge cedida per l’amic Pol el seu blog de fotografia és http://polsans.blogspot.com
Meritxell i Loles al Rosse any 2001. Foto de Marcel F
El Blog dels del Morro Fi 
Maca la foto del Rosselló!
Jo no era un habitual però si que hi vaig anar uns 4 ó 5 cops.
El que més recordo és la olor que feien els urinaris (i per extensió tot el bar).
De fet no ho recordo, crec que ho tinc incrustat a la pituitaria.
Algú hauria de fer un article de com pot ser que bars en els que la gent s’hi sent tant a gust siguin els que fan més pudoreta (i aixó que la olor és EXACTAMENT la mateixa que feien els pixaderus dels Salesians).
Salutacions i enhorabona pel blog!
gràcies colega! mola que la gent deixi el comentari al blog i no al feisbuc! salut i ens anem trobant pels bars.
quina peste
En aquests moments s’està deslliçant una llagrimeta per la meva galta envermellida de vermut casolà i tragaperras empolsegada. Segueixo somniant amb cambrers amb bigoti i pajarita i olor de floid, que amb to amable i decidit suggereixen els plats del dia. La Carmeta també ens ha deixat, en aquest cas per malaltia, i haurem de remar molt per trobar una amanida de cap i pota tan fresca i deliciosa com la que preparava a ca la Filomena, al carrer Verdi. Darrere les portes de fusta, cenicerus a rebossar de colilles i històries humanes que ens netegen l’ànima i ens arrenquen un somriure.
Brindem germans!!!
no fotis!
el dijous passat vaig passar per davant i vaig veure el cartell ‘tancat per malaltia’ que certament em va fer molt mal rollo i em vaig imaginar el pitjor! quedarà en el nostre record aquella barra de marbre erosionada… tornaran a obrir? brindem!
Una gran tragedia el cierre de este local. Y todo un milagro su supervivencia durante tanto y tanto tiempo en una zona como esa. En su día estuve preguntando y lo que me contaron por ahí es que tenían que renovar el contrato de alquiler y aparecieron los listos de la cadena de restaurantes “Trobador” para quedarse el local. Lo que más me jode es que esta cadena tiene otro restaurante situado literalmente a TRES CALLES DE DISTANCIA.
Gracias por el recuerdo al Roselló y felicidades por este peazo blog.
moltes gràcies Eric! descarregarem el teu disc! salut i fins aviat
Casi olvidaba mencionaros esto, por si os hace gracia:
Resulta que toco en un grupillo llamado Valero y hace poco sacamos un EP cuyo artwork y título es un homenaje al tipo de locales que aparecen en este blog. Podéis bajaros el disco y artwork aquí:
http://rapidshare.com/files/306491435/VALERO_-_BAR_BODEGA_SALVAT__2009_.rar
En concreto está dedicado a la Bodega Salvat, que no se si conocéis, pero está genial, en C/ Sagunt esquina con Andalusia, en el meollo de Sants.
Salut!
No me’n puc estar d’explicar-vos la meva escapadeta/aventura d’aquest migdia. Bar Salvador, al costat del Born, un gran clàssic amb taules de marbre, cambrers uniformats (2 cosins, en Miquel i en Jordi, culés a rabiar), moltes humitats a parets i sostre i menú escrit a mà en fotocòpies de dina4 per 10€ (suposo que es pot ampliar si algú vol empapelar les parets de casa), cafés a part. El menjar és molt bo. Lu dulent és que només obren de dilluns a divendres esmorzars i dinars. Després, minibacaina tapat amb diari gratuït a un banc al passeig del Born. Fantasia pura. I després de la joia, torna la tempesta, a pencar. Au, salut!
Ostia Ingmar quina “categoria” lo de la bacaineta amb el diari….no hi ha com clapar a l’intempèrie desprès d’un bon dinar. Anirem en busca del Bar Salvador. Visca els menús de fotocopia i el tovallons setinats que no netegen gens!
Salut!
Buff, la d’històries que en passaven al Rosselló!
Gran bar, gran atmosfera i Grandíssims els entrepans que feien. recordo que treballava per la zona i sovint em quedava a dinar. Una de les primeres opcions era el Rosselló; entrepà de xapata amb el que volguessis, birreta i café. I de postre; escoltar i observar al personal!
Per no parlar de la magnifica generació de cambrers que hi havia i les timbes de cartes i domino tot el dia!
Parlaré amb un ex-company meu de la feina que els coneixia bé per aportar més detalls i si disposa de material fotogràfic.
El tema del tancament va por ahi, com explica l’Eric, però crec recordar que hi va haver-hi la oportunitat de que el fill (el mestre dels entrepans) s’ho quedés, per jubilació del pare -que tenia la llicència-, i al final va renunciar. N’estava fins als collons!
S
PD: Per cert, Valero gran banda, i magnifica portada de Rafferty!
Quants comentaris! sou uns nostàlgics de collons, gràcies a tots.
Tinc un gran record del Rosellón (crec que el rètol era en castellà). Si més no, per nosaltres era el Rosellón! Hi anava sovint quan estudiava i, quan vaig començar a treballar en un despatx d’advocats de la vora, era lloc de reunió habitual amb els col·legues els divendres. El majoritari clan de la gomina optava per locals més refinats, però nosaltres sempre vam ser rebels. Potser per això no vam fer-hi carrera!
Jo també vaig matar moltes hores al bar, però recordo que quan ja estava tancat i un dia que amb l’eric (el del post de més amunt) hi passàvem pel davant ens vam emocionar perquè algú havia fet una pintada a la tanca metàl·lica que deia “Rosselló torna”.
Salut al romàntic que va fer la pintada.
Felicitats pel bloc.
Ohhhhh, és veritat, la pintada del ROSSELLÓ TORNA!!!!
Brindo per l’autor!
Quina nostàlgia, el Rosselló… Nosaltres ja hi anàvem amb el nostre pare, un flipe. Després vam ser assídues fins els últims temps. Parlo en plural pq hi anava amb les meves germanes. El divendres tarda era el nostre ritual preferit: birres, combinat i germanes! Encara que qualsevol dia podia ser bo i més al estiu amb les 4 taules que hi posaven al carrer. Ja tens raó amb això de la mala llet dels cambrers, però suposo que ser habitual i a sobre noies teníem molts punts al nostre favor. El Luis (el cambrer de cabellera blanca i amb cara de pocs amics i madridista fins la mort) estava enamorat platònicament de la meva germana gran 🙂 i si algun dia hi anàvem sense ella, sempre preguntava: ¿y mi novia, no viene hoy? ja, ja entranyable… Amb el tema fotos no us puc ajudar.
Rosselló per sempre!
Felicitats pel blog!