Esmorzar Morrofi 1a part. Santa

La butifarra, els ous ferrats, peus de ministre i els cigrons van resultar un esquer molt llaminer per reunir una troupe de 45 persones que no acostumen a menjar fort. Tothom va ser molt puntual. Quan els primers vam arribar a les 10h el Paco ja feia estona que preparava el banquet amb uns quants ajudants. Els comentaris de que la gent no havia sopat la nit anterior abundaven, a tothom li brillaven els ulls i el tirador de cervesa va començar a rajar com si fos la Font Groga de Collserola, els excursionistes, amb una mica de vergonya per l’hora que era, van començar de seguida a omplir les seves cantimplores. L’àpat va començar amb unes croquetes rodones de trinxat de col i patata amb butifarra negra, yumi, la mainada ja feia bola. Tot seguit van sortir les crestes farcides de tonyina, espectacle de llum i color, cruixents per fora i lluentes per dins, com ens agraden a casa. Amb aquests primers entrants la gent es va relaxar i van obrir-se un punt el cinturó.

Entren els plats forts
Presentat en un plat soper va arribar el nucli dur del matí: una mescla explosiva d’ou ferrat, peu de porc, butifarra negra, cigrons, verdures i un gram d’urani enriquit per acabar de rematar. Es van sentir exclamacions de goig, joia i respecte, allò era El Plat. Va haver-hi un silenci, llarg, prolongat, després d’uns minuts la gent li va agafar la mida.

L’ambient
Els rajos de sol entraven al Santa després d’una setmana de fred i tempestes, la gent estava contenta i l’ambient va ser des del principi distès i festiu, la proximitat del parc de la Ciutadella oxigenava els esperits dels que vam estar a l’event. Gran dissabte per estrenar la primavera.

La sortida dels comensals va ser esglaonada i van sorgir diferents plans, alguns van jugar a la petanca al parc, altres van anar a fer una bacaina i un grupet van arribar intuitivament a la bodega Xifré… però això us ho explicarem a la propera entrada.