Una altra gran vetllada al Pepetas

Repetim llocs, però és difícil deixar de documentar aquesta gran vetllada de divendres al Pepetas, el xèrif Gerorge estava de bon humor i no ha posat gaire de cara de vinagre a les nostres peticions del morro fi. Pau al dinar i Perrocker als cafès. La germanor s’ha anat accentuant i les converses de la gran taula central s’han ajuntat al igual que han fet els grups de gent. La vetllada ha acabat amb un últim cafè amb el Pau a la Perrockia, temple mai visitat per ell. Més fotos al Flickr

La Plata

Qualificaria La Plata com un indispensable del morro fi, una delícia, un clàssic. Serveixen només tres plats: el peix fresc del dia -ahir hi havia seitó-, pa amb botifarra i unes amanides que consten d’unes rodanxes de tomàquet, ceba tendra, anxoves (opcional) i unes poques olives arbequines, una aquí i una altra allà… tot regat amb vi de de bota que passa d’allò millor. Servei amable i sobri, molt professional i amb solera i et deixen entrar gentilment la bici tot i que el local és petitet. És un lloc resistent que segur que surt a la lonely planet de la ciutat però l’ambient barceloní encara aguanta i és apreciat.

després de

El Xavier i el Juan es van voler apuntar però no hi havia lloc

per la Brompton si que hi havia espai

On és? mira el mapa

Pepetas

Guillermo, Perrocker, Xavi i Marcel ens trobem al Pepetas per fer un dinar morrofi de divendres. Uns deliciosos pintxos de tonyina amb saitó i oliva amb unes canyes per començar, i menú. L’ambient, com sempre, insuperable amb el xèrif-maitre George dient-nos ‘psicòpata-psicòpata’ a tot moment, les velles botes de vi de Gandesa sense parar de rajar i aquell ambient de carajillo i gent amb mono de treball que omplen tant de satisfacció com la satisfacció que es té quan es es degusten els plats del Gran Pepetas, el local més western d’Europa. Més imatges de l’àpat al flickr del morrofi

ps. El Guillermo va de corcoll i aviat ampliarà el post.

Els comensals

Xavi i Guillermo

Xèrif George i el Doctor

… i unes gotes.

On és? mira la guia

Nit de Reis amb morro fi

El dissabte després d’anar al cinema (no entrarem en detalls de la pel·lícula perquè el bloc no tracta el tema) vàrem anar al frankfurt de gran de gràcia a menjar unes salsitxes d’el·laboració pròpia, molt bones fregides amb un oli refinat… diuen que treuen el tap del càrter de la planxa per canviar-lo quan comença l’any o sigui que vam tenir sort anant-hi el 5 de gener. En qualsevol cas les salsitxes són pa ratllat (adjectiu que defineix bona qualitat)

el nostre model posant amb la salsitxa

Mestre salsitxer, volem un xupito de l’oli del carter Jimmy Carter

Després vam fer una aturada a un altre lloc mític de gràcia, Bar la Violeta c/ Maspons amb Sant Joaquim. Bar històric i recomanble

hi ha futbolins per fer una partida amb la colla, antigalles vàries i pernils amb un atrezzo nadalenc

un pare nadal fent el cim

cadires d’ski de tota la vida

Més tard una cervesa al Heliogàbal, i per acabar la vetllada després de passar-nos pel musical Maria c/ Maria de Gràcia, vam anar al Bingo el de Gràcia del carrer Còrsega a fer uns cartonets, i per acabar unes patates fregides a la mítica xurreria del costat, va ser una nit de reis freestyle nens i nenes

Un dia perfecte

Avui hem tornat al Gelida (carrer Diputació/Urgell). la missió era documentar els canelons, plat monocromàtic, blanc sobre blanc,. Ens hem trobat que era dilluns i al ser principi de setmana el restaurant encara no havia generat residus per crear aquest plat tant estimat per aquestes dates.De totes maneres parlarem d’un altre plat senzill i simpàtic, la ” ensalada de la casa” (2,90€), no confondre amb la “ensalada”. Es una amanida típica de restaurant humil però amb una serie de picardies que la converteixen en un plat molt digne. La amanida ve acompanyada d’un parell d’escarxofes en vinagre, una anxova, un musclo i tonyina en escabetx. També i trobarem per aquí i per allà alguna oliva negre lluent.Us convido que la proveu, potser acompanyada d’una cerveseta o del famós i perillós “vino dorado”, una autentica tripada que ni l’Escohotado s’ha atrevit a fer un segon tastet, un autèntic “one way ticket”.Espero que algun dia proveu aquest plat i el gaudiu tant com hem fet nosaltres.

…molletes

el famós vino dorado

un remake de l’amanida de la casa, bonissima, excel·lent.

Casa jaime

A Los del morro fi y amigos, hace más menos 24h. Que, junto con Marcel y Marc, hemos iniciado este sabroso proyecto del que esperamos una respuesta a la altura de los manjares que alimentan nuestra imaginación. A los que nos gusta la comida casera hecha fuera de casa, o mejor dicho “echá” fuera de casa. En segundo lugar, y no por ello menos importante, y esta premisa la hago extensible a toda la vida de nuestro/vuestro blog. Me gustaría proponeros como alternativa , que en términos políticos podríamos catalogar como más centrista, la ya famosa Casa Jaime. Donde los buenos clientes pasan al salón a comer sobre manteles de hilo y, los aun mejores lo hacen en la entrada como por excepción o privilegio.

Escribo no con ánimo de hacer una de nuestras crónicas, ya que el lugar apuntado no ha sido consensuado, si no con la intención de convocar a los miembros de esta empresa y posibles colaboradores a someter a Casa jaime a un riguroso examen de aprobación del que un servidor confía saldrá con al menos una estrella Morrofi.

 

A la espera de fecha y hora

Atentamente

Tal para Cual.

Comencem el Blog

Avui al Restaurant Gelida (compte Urgell/Diputació, Barcelona) comencem la nostra bitàcora gastronòmica. El Marc Monzó, el Guillermo Pfaff i el Marcel Fernàndez, ens proposem fer cròniques dels nostres llocs favorits per anar a menjar o a fer un traguet.

Aqui veiem a dos personatges satisfets després de menjar un tall de vedella amb guarnició. Preu per barba al Gelida al migdia, uns 10 €/persona amb copa i cafè. La oferta és bona i àmplia, no tenen menú tal i com s’entén normalment sinó que tenen una carta prou extensa on pots escollir bastants plats que van dels 2 als 4 euros aproximadament, podem degustar canelons i braó per exemple, et pots fer el menú a mida, pots anar d’econòmic o anar a tope i dinar com un campió, els esmorzars de forquilla deuen ser extraordinaris. Molt recomanable.