A les 10 del matí, el dissabte 28 de novembre les primeres ànimes arribaven al Gelida, algunes havien dormit poc per cumplir, no estavem massa engrescats, hi havia son i el Gelida estava ple com un ou, de moment no hi havia taula per tota la gent que esperavem.

Per sort el geriàtric va començar a fer via i vam poder ocupar un parell de taules llargues, cap a les 11 ja erem gairebé 30 persones entaulats i menjant ’sinpieles’ ous ferrats i codillos. Cervesa i vi de Gandesa en format porró ja havien entrat a la sang i el jolgorio era general.

Concurs de “jóvenes talentos”
Aquest any anavem forts i vam crear un trofeu, un llavero de plata amb la clau d’una Nissan Vanette dels anys vuitanta, furgo que simbolitza el currante i el carajillo. Per optar al premi vam convidar a que la gent es deixés anar i fes algun tipo de creació, performance o el que creiés oportú. La resposta va ser aplastant, tothom va fer coses magnífiques i el Jurat (Guillermo, Marc, Marcel) vam declinar-nos pel sorteig.

Nissan Vanette

L’Espíritu David Tello
Cap a quarts de dotze va venir el David, seguidor del bloc al qual no coneixiem personalment. Va guanyar el concurs de jóvenes talentos, tenia la clau a la mà i la furgo aparcada en doblefila esperant a fora amb els quatre – tres–  intermitents. A la 13:30 uns kinkis amb J-Hayber i motxilla Salomon ens van robar la furgo. El pobre David es va quedar només amb el clauer. Per sort era un clauer de plata amb el logo del MorroFi.

David Tello

Clauer i clau

Després del disgust de la Vane vam anar al Santa a treure el ventre de pena i sortiem d’allà a les 18h, era com el conte dels 10 negrets i cada vegada erem menys, però a mitja tarda encara erem 6 que vam aguantar fins les 23h anant al Pisa Morena i per acabar al Bidasoa. Gran jornada pel segon aniversari del Blog.

Les obres. Algunes d’elles

Ana Domínguez

Ramon Rovira

Mirjana Farkas

Sara Santos

Júlia Solans, Júan Cardosa

Phylicia Gilijamse

Juan Felipe Mejía

Barbara Rico

Rocío Martinavarro

… I una mica de tot plegat

Terrassa, braves amb cansalada i musclos de bona mena per un matí assolellat de dissabte.
Un imprescindible de Poble Nou.

al carrer doctor trueta 225 de Poble Nou

Suggerència d’excursió: Aixecan-te d’hora ves als encants a veure quatre rampoines per cremar caloria, després passa’t per la bodega vilaseca i ja anant a fer un tomb per la Diagonal baixa deixa’t caure per aquest racó.

toldo verd amb cadira d’alumini i ciclista afamat.

xapes oxidades

Feia temps que no em trobava amb un bar amb aquest caliu.

La Trinity i la Luci fa un any van obrir aquest bar fantàstic, amb canyes i tapetes de regal i amb unes racions bones de debò. El tracte és fabulós, són simpatiquíssimes i el carinyo amb el que cuinen fa que l´únic problema que pugui tenir el Gatamala és que mori d’èxit. De cervesa només tenen Moritz.

Al carrer Rabasa 37

pinxu de catalana

pinxet d’escalibada

Ració d’esbargínies en oli, cosa fina.

pinxet de tonyina i vegetals

Bar amb encant i bon servei, és petitet, amb servei seriós i amable. El cafè amb gel el serveixen molt bé, amb tres glaçons i vas de zurito, i jo aprecio el cristall fi. La barra té finestreta que dóna a l’exterior que prenent un cafè estant és difícil evitar la posició macarra i xulesca de peu al sòcol, colze a la barra i cul una mica enfora. La terrasseta amb tres taules i sombrilles és agradable i ombrívola. També té una tragaperras amb un xinu fotent-li ferralla, no oblidem que aquella zona és chinatown i aquest personatge és imprescindible tenint això en compte.

A cantonada Bruc/Ausiàs March. (muntanya/Llobregat) Mira el mapa

Clàssic dels clàssics a Sarrià. S’hi ha d’anar almenys una vegada a la vida i tastar les braves. Atenció als cambrers amb solera i malhumor que se n’enfoten dels turistes que no s’enteren del que demanen. Feia alguns anys que no hi anava, definitivament la fama és merescuda.

Major de Sarrià 53 mireu el Plànol

Si aquest estiu de suposada crisi voleu fer una escapadeta una hora lluny de Barcelona, aneu cap a Lloret de Mar, passeu aquest fantàstic poble de llarg, i aneu a Cala Canyelles, la platja que hi ha seguidament direcció a Tossa de Mar. Doncs en aquesta platja, a la part més recollida hi trobareu ‘el xiringuitu’ on serveixen uns calamars amb salsa romesco i un gazpatxo amb cibollet que us encantaran, ah! i unes braves… tot propi d’un restaurant de categoria més que d’un puestu de platja, aquí hi ha nivell nens. I és que clar, la Paula i el Flip estan a la cuina, i això és una garantia. Per posar-hi la guinda només us dic que el mar està a 10 metres de la taula on estàs assegut. No us el perdeu.

Mireu la situació a google maps.

Vista amb gazpatxo casolà.

els cuiners guais

una mostra de les braves

Cap de setmana gastronòmic, l’amic i cuiner Julio Ciganda està treballant des de no fa gaire en aquest restaurant de tota la vida a la plaça de la Gardunya (part de darrera de la Boqueria)

Dissabte vam corresponde la suggerència d’en Julito de passar-nos amb l’amic Marcos a tastar els platillos que cuina amb tot l’amor del Món. Vam fer la comanda per telèfon, doncs ell era a la cuina i nosaltres a la terrassa, ens va dir que ens portaria unes sorpreses, i quines sorpreses! Vam menjar una de les mandonguilles més bones que he tastat en molt temps, grans mandonguilles, ho dic de debò, a la jardinera i amb pinyons, la salsa al  seu punt d’espessor, vam mullar molt de pa i vam veure el cel, no, vam ser-hi, vam estar una estona al cel.

El fet de menjar aquelles mandonguilles estelars no ens va deixar cecs i vam seguir disfrutant amb els popets encebats, els callos i la cua de toro. Ets gran Julito.

Després de fer-nos arribar els plats, com a bon cuiner, va passar a abraçar-nos i nosaltres molt agraits li vam fer un monument allà mateix, amb unes caixes de fruita abandonades.

Molt molt recomenable on és?

Marcos i Julio

Flam casolà

Fa dies vam proporsar fer un esmorzar el dissabte al Gelida com a “cel·lebració” per l’any que ja fa que està en marxa el blog. La idea era un capritxet, una excusa per trobar-nos quatre gats, però al llarg de la setmana la gent va anar agafant interès per l’esdeveniment. El resultat va ser una trobada gairebé massiva tenint en compte les espectatives, erem unes 15 persones. A les 10 del matí vam arribar els més puntuals i al llarg de la primera mitja hora el gruix més important de gent, vam acabar ocupant tota la sala interior que és de 5 taules de 4 persones. Les taules eren cobertes de plats amb ous ferrats, seitons, butifarres, entrepans, capipota i tota mena de plats calòrics, un goig. Les canyes de cervesa (voll-damm) volaven, el porró de gandesa -el perillós vino dorado- anava de taula en taula i la gresca estava consolidada a les 11 del matí, i va durar, carai si va durar! Després dels carajillus, els cafès i les riallades sonores l’ultim grup sortiem a la 1 del migdia del gran Gelida, contents, ben menjats i ben torrats. Si hagués tingut una moneda suelta encara l’hagués posat a la tragaperras.

zenital

les perretas

grans personatges, Ramon i Marc

David Moix i Marcel

Carles i Xavi, campions del Món

El Juan amb el perillós elDorado

El Marcel amb una copa de més

trinxant l’ou

un tros de Marc, l’Aurora, l’Eric i la Carmeta.

Benvolgut Edu, quin decorat!

Un lloc únic, tocat per la mà de Déu, fa que el seu handicap es torni virtut. El dia que es va llençar el primer feix d’hadrons va haver-hi un petit forat negre als afores de la nostra ciutat, una força tan gran no podia deixar veure la llum que l’event irradiava. Cinc comensals al local que com a nom en clau l’anomenarem “bar” vam tocar el cel, i vam experimentar la més gran vetllada viscuda en la clandestinitat a Barcelona. Tot el que vam consumir havia estat comprat de primera mà als productors, el vi sense etiqueta era excel·lent i la llonganissa absolutament estratosfèrica, uns pintxos de filet i escalivada ens van encegar i com a plat fort teníem una olla de costella de xai amb patates que era per plorar, com a regalet final ens van portar uns trossets de formatge d’ovella que donaven fe que res del que havia passat abans era casualitat. Més fotos al Flickr

Unes tonterietes per picar

Pincho de Solomillo… morrofiníssim

quin goig

La Sara ja sabia que passaria algo semblant

Carmen, se te va la olla.

Bar amb autèntics personatges de la barceloneta, gent del barri i magrebins que et conviden a fumar hash i personatges amb tatuatges de talego. Tot allà, al mig del carrer, amb bótes de fusta i un banc minimal de menys d’un pam d’ample. Venen copes de cava fresc per algu més d’un euro i quan fa bon temps, ara, s’hi està de maravilla. Al carrer Almirall Aixada nosequinúmero