Bar porró

Terrassa, braves amb cansalada i musclos de bona mena per un matí assolellat de dissabte.
Un imprescindible de Poble Nou.

al carrer doctor trueta 225 de Poble Nou

Suggerència d’excursió: Aixecan-te d’hora ves als encants a veure quatre rampoines per cremar caloria, després passa’t per la bodega vilaseca i ja anant a fer un tomb per la Diagonal baixa deixa’t caure per aquest racó.

toldo verd amb cadira d’alumini i ciclista afamat.

xapes oxidades

Gatamala

Feia temps que no em trobava amb un bar amb aquest caliu.

La Trinity i la Luci fa un any van obrir aquest bar fantàstic, amb canyes i tapetes de regal i amb unes racions bones de debò. El tracte és fabulós, són simpatiquíssimes i el carinyo amb el que cuinen fa que l´únic problema que pugui tenir el Gatamala és que mori d’èxit. De cervesa només tenen Moritz.

Al carrer Rabasa 37

pinxu de catalana

pinxet d’escalibada

Ració d’esbargínies en oli, cosa fina.

pinxet de tonyina i vegetals

Bar Altamira

Bar amb encant i bon servei, és petitet, amb servei seriós i amable. El cafè amb gel el serveixen molt bé, amb tres glaçons i vas de zurito, i jo aprecio el cristall fi. La barra té finestreta que dóna a l’exterior que prenent un cafè estant és difícil evitar la posició macarra i xulesca de peu al sòcol, colze a la barra i cul una mica enfora. La terrasseta amb tres taules i sombrilles és agradable i ombrívola. També té una tragaperras amb un xinu fotent-li ferralla, no oblidem que aquella zona és chinatown i aquest personatge és imprescindible tenint això en compte.

A cantonada Bruc/Ausiàs March. (muntanya/Llobregat) Mira el mapa

Bar Tomàs (les braves del Tomàs)

Clàssic dels clàssics a Sarrià. S’hi ha d’anar almenys una vegada a la vida i tastar les braves. Atenció als cambrers amb solera i malhumor que se n’enfoten dels turistes que no s’enteren del que demanen. Feia alguns anys que no hi anava, definitivament la fama és merescuda.

Major de Sarrià 53 mireu el Plànol

Xiringuitu Cala Canyelles

Si aquest estiu de suposada crisi voleu fer una escapadeta una hora lluny de Barcelona, aneu cap a Lloret de Mar, passeu aquest fantàstic poble de llarg, i aneu a Cala Canyelles, la platja que hi ha seguidament direcció a Tossa de Mar. Doncs en aquesta platja, a la part més recollida hi trobareu ‘el xiringuitu’ on serveixen uns calamars amb salsa romesco i un gazpatxo amb cibollet que us encantaran, ah! i unes braves… tot propi d’un restaurant de categoria més que d’un puestu de platja, aquí hi ha nivell nens. I és que clar, la Paula i el Flip estan a la cuina, i això és una garantia. Per posar-hi la guinda només us dic que el mar està a 10 metres de la taula on estàs assegut. No us el perdeu.

Mireu la situació a google maps.

Vista amb gazpatxo casolà.

els cuiners guais

una mostra de les braves

Gardunya

Cap de setmana gastronòmic, l’amic i cuiner Julio Ciganda està treballant des de no fa gaire en aquest restaurant de tota la vida a la plaça de la Gardunya (part de darrera de la Boqueria)

Dissabte vam corresponde la suggerència d’en Julito de passar-nos amb l’amic Marcos a tastar els platillos que cuina amb tot l’amor del Món. Vam fer la comanda per telèfon, doncs ell era a la cuina i nosaltres a la terrassa, ens va dir que ens portaria unes sorpreses, i quines sorpreses! Vam menjar una de les mandonguilles més bones que he tastat en molt temps, grans mandonguilles, ho dic de debò, a la jardinera i amb pinyons, la salsa al  seu punt d’espessor, vam mullar molt de pa i vam veure el cel, no, vam ser-hi, vam estar una estona al cel.

El fet de menjar aquelles mandonguilles estelars no ens va deixar cecs i vam seguir disfrutant amb els popets encebats, els callos i la cua de toro. Ets gran Julito.

Després de fer-nos arribar els plats, com a bon cuiner, va passar a abraçar-nos i nosaltres molt agraits li vam fer un monument allà mateix, amb unes caixes de fruita abandonades.

Molt molt recomenable on és?

Marcos i Julio

Flam casolà

L’Esmorzar

Fa dies vam proporsar fer un esmorzar el dissabte al Gelida com a “cel·lebració” per l’any que ja fa que està en marxa el blog. La idea era un capritxet, una excusa per trobar-nos quatre gats, però al llarg de la setmana la gent va anar agafant interès per l’esdeveniment. El resultat va ser una trobada gairebé massiva tenint en compte les espectatives, erem unes 15 persones. A les 10 del matí vam arribar els més puntuals i al llarg de la primera mitja hora el gruix més important de gent, vam acabar ocupant tota la sala interior que és de 5 taules de 4 persones. Les taules eren cobertes de plats amb ous ferrats, seitons, butifarres, entrepans, capipota i tota mena de plats calòrics, un goig. Les canyes de cervesa (voll-damm) volaven, el porró de gandesa -el perillós vino dorado- anava de taula en taula i la gresca estava consolidada a les 11 del matí, i va durar, carai si va durar! Després dels carajillus, els cafès i les riallades sonores l’ultim grup sortiem a la 1 del migdia del gran Gelida, contents, ben menjats i ben torrats. Si hagués tingut una moneda suelta encara l’hagués posat a la tragaperras.

zenital

les perretas

grans personatges, Ramon i Marc

David Moix i Marcel

Carles i Xavi, campions del Món

El Juan amb el perillós elDorado

El Marcel amb una copa de més

trinxant l’ou

un tros de Marc, l’Aurora, l’Eric i la Carmeta.

Bar

Benvolgut Edu, quin decorat!

Un lloc únic, tocat per la mà de Déu, fa que el seu handicap es torni virtut. El dia que es va llençar el primer feix d’hadrons va haver-hi un petit forat negre als afores de la nostra ciutat, una força tan gran no podia deixar veure la llum que l’event irradiava. Cinc comensals al local que com a nom en clau l’anomenarem “bar” vam tocar el cel, i vam experimentar la més gran vetllada viscuda en la clandestinitat a Barcelona. Tot el que vam consumir havia estat comprat de primera mà als productors, el vi sense etiqueta era excel·lent i la llonganissa absolutament estratosfèrica, uns pintxos de filet i escalivada ens van encegar i com a plat fort teníem una olla de costella de xai amb patates que era per plorar, com a regalet final ens van portar uns trossets de formatge d’ovella que donaven fe que res del que havia passat abans era casualitat. Més fotos al Flickr

Unes tonterietes per picar

Pincho de Solomillo… morrofiníssim

quin goig

La Sara ja sabia que passaria algo semblant

Carmen, se te va la olla.

Bar Jordi

Bar amb autèntics personatges de la barceloneta, gent del barri i magrebins que et conviden a fumar hash i personatges amb tatuatges de talego. Tot allà, al mig del carrer, amb bótes de fusta i un banc minimal de menys d’un pam d’ample. Venen copes de cava fresc per algu més d’un euro i quan fa bon temps, ara, s’hi està de maravilla. Al carrer Almirall Aixada nosequinúmero

Bodegueta (Bodega del Tano)

Té nom però no el recordo, hi tornaré per aclarir aquest punt entre d’altres coses. Bons quintets i bona tapa avinagrada, uns musclets, una carxofeta amb seitó… les taules de marbre, algunes probablement centenàries. Un cambrer morrofí i una col·lecció d’antigalles considerable i una estanteria plena de rellotges adornen aquesta joia de gràcia.

A la cantonada de Bruniquer / Joan Blanques

Vista general

quins platets