Bodega, anxoves i vermut
Situada als confins de la ciutat on l’asfalt ja trontolla trobem auesta bodega sense nom. De geometria elegant i esbelta, aprofita la seva alçada per encabir una bateria de bótes. Ben polida en vidre i fusteria però víctima de l’horror vacui en la decoració, crida l’atenció una fila amb unes quantes desenes de corbates penjades amb nus i tot, també hi veiem respresentat el mon taurí i sona de fons una música de piano antiga i delicada que amb una bona acústica et deixa fora de joc. Senyores de vida alegre amb tatuatges deformats pels anys, vells del barri i joves moderns arrodoneixen l’ambient d’aquesta bodega extraordinària.
L’anxova impecablement neta i amb un raig de vinagre, juntament amb el vermut preparat amb una base d’amarg són la combinació estrella, el proper diumenge hi tornarem.
Les corbates
L’ambientillo
Una crónica poética … si señor !!
al bar chiquetete de zahara de los atunes, a cadis, vaig coneixer a nostru senyó, un cambrer prim com una agulla però amb una oliva molt resultona com a panxa, un embaràs en tota regla. El bonhome, exhaust per les altes temperatures estivals del sud va esbotzar dues pinzellades de qualitat superlativa, tot fent-me entendre que el nostre pas per aquest món té poc a veure amb els espermatozous i molt més amb la mojama (que no mahoma):
“tu preñá y yo en la càrcel. A ti no hay quien te meta y a mi no hay quien me saque”
“la fritura de pescao lleva de tó menos pescao; lleva polvorones, rosquillas…”
Quina meravella de lloc que heu trobat! Teniu un bloc ben eixerit, felicitacions.
gràcies Ivette!