Bar Restaurant Martín Villoro
Sobre aquestes línies ens acompanya el nostre amic, el mestre cambrer que ens agrada que ens serveixi i que després de fer-li la foto et dóna les gràcies, ahhh… quina grandesa, quina amabilitat i quin ofici!
Conegut popularment com Villoro, o bar Villoro, és un clàssic de la Barceloneta, colles d’amics i famílies senceres del barri es reuneixen els diumenges per disfrutar de la companyia i germanor que hi ha en aquest reducte on no hi entren guiris. Ens va posar la pell de gallina quan una taula cel·lebrava un aniversari amb fills, pares i avis i l’amo del local amb toc de corneta i campana va anunciar la sortida del pastís; aleshores absolutament tot el restaurant va entonar l’himne cumpleanyer i després d’apagar les espelmes tothom va seguir aplaudint, va ser memorable i per plorar d’emoció, una mostra de l’essència del local.
El menjar està molt bé, sense trampa ni cartó, si el calamar a la romana és congelat t’ho diuen, i si el prens a l’andalusa és fresc. Les cassoles on serveixen els arrossos tenen abolladures i socarrats mil·lenaris que abonen la solera de l’establiment. Lacon, musclos al vapor, i tallarines sofregides –sense sorra– són plats de primera. Visca el Villoro!
una mostra de l’àpat.
La ruta del canari
El nostre confident E.G.P ens va explicar que a la plaça del mercat de Collblanc els diumenges fan quedades d’ocellaires, o Canario Timbrado Español. En aquesta zona fa anys s’hi va establir gent que venia d’andalusia i hi van arrelar aquest fantàstic art. Nosaltres però, també veniem a buscar bars on féssin ‘pajarito frito’, hem anat preguntant aquí i allà i tothom es feia el boig, hem vist alguna ploma pel terra i gotetes de sang. Diuen que menjar aquesta delicatessen és il·legal.
Després de buscar ocellets, l’estómac feia rau-rau i hem decidit fer camí cap al mercat, hem trobat el bar Neme, lloc tot fet de inox, és especialista en entrepans de bacallà amb all-i-oli amb pebrots i albergínia, que presenten embolicat amb un paper gran i molt fi. Mai haviem tastat un entrepà tan delicat, el bacallà era mel i L’acompanyament arrodonia el mos, tot un festí pels sentits. Després d’aquest esmorzar ens hem sentit més forts i més amples.
Una mica col·locats i dient ximpleries hem pedalat fins a la colònia Castells que l’estan fotent enlaire i ens fa molta llàstima, des d’aqui us suggerim que la visiteu abans que sigui massa tard.
Les especialitats del Neme
Conservas Llopart fins a quedar-ne fart
Salvem la colònia Castells! Patrimoni Urbanístic!
9 comentaris