Can Roca
Avui és l’aniversari del Flip, i ja va avisar que aniriem a un lloc que valia molt la pena a fer una petita cel·lebració.
Taula per quatre a Can Roca “Menjars, tapes i beures”
Quina entrada més discreta, aquesta marqueteria d’al·lumini amb el cartell de metacrilat ja és una meravella, un embolcall perfecte per la joia que amaga dintre. Taules de marbre i alicatats formen part del conjunt, juntament amb una nevera de fusta que fa de totem i de magatzem per refrigerats. L’any 1936 va començar com a fonda i des del ’73 que funciona només com a restaurant.
El mestre de cerimònies, ex-porter de futbol sala del Sant Andreu (divisió d’honor) és un tio simpatiquíssim al que és impossible fer el joc de cintura, la seva resposta sempre brillant és més divertida que la teva pregunta. Oscil·la entre una petita planxa amb campana extractora que està al bell mig de l’espai i les taules dels comensals, i d’amagatotis, entre broma i plat, mentre passa un entrecot, fa una pipada al Marlboro i això és un detallasso. A part, hi ha una cuina tancada on es prepara la feina grossa, estofats i plats exquisits de tota la vida amb tocs moderns o mariconades com ell diu.
No us podeu perdre aquest lloc. Més fotos al flickr
Obert de dilluns a divendres de 9-18h. Dissabte al migdia Carrer Gran de Sant Andreu 209
ambient
hectoplasma amb nevera de fusta. Imatge cedida per el nostre amic Iker de Cuarto Milenio.
Siiii val la pena anar-hi!
Ben a prop, al carrer del llenguadoc, hi ha una rostisseria (de nom “Cañas”, molt indicatiu), on els caps de setmana preparen espatlletes de xai, “poulets” i conillets a l’ast (quina tècnica més rudimentària), per endur. Mentre t’esperes per recollir la comanda o si vols només anar-hi per el que ve després ja val la pena. Tenen una petita barra, on, amb gran diligència i molt malt humor serveixen copes de cava de verema (molt bó), vermutets i cañetes tirades a l’ús. Per acompanyar, una russa amb seitons, croquetes ‘pa quitar el sentio’ i si us porteu bé i no hi ha gaire merder de gent, encara us escalfaran uns callus i uns cargolets amb salsa al micruones. Val molt la pena.
Ingmar, anirem segur! escurar un conillet a l’ast…. fantastic! Gràcies!
ohhh perfecte aquest del Cañas, gràcies Ingmar!
[...] de l’amic Igmar Vermut – un amic del ciberespai – el dissabte abans de repetir a la Taverna Can Roca, ens vam passar pel Cañas, hi fan tota mena de menjars casolans i a la brasa per [...]
Avui hi vaig jo a sopar !
[...] he de reconèixer que aquesta vegada el restaurant em va sorprendre; Can Roca, al cor de Sant Andreu, al carrer Gran. Sense voler ser cap restaurant reconegut per les seves [...]
El recomano de tot cor, m’ho vaig passar molt bé. Per cert dona records a la Paula i el Flip, fa temps que no els veig.
Salut!