El Xampanyet

El grup Tastaolletes ens regala aquesta crònica.

Obert l’any 1872 i regentat des de 1920 per la família dels Esteve. Aquesta taverna del born ja fa molt de temps que refresca i alegra la gola dels de Can Fanga. El seu Xampanyet, escumós blanc de baix cost, acompanyat amb unes delicioses anxoves del Cantàbric embriaguen l’ànima de qualsevol. Local petit i acollidor, no perdeu detall de la decoració i els consells de saviesa “pop” en rústica rajola de ceràmica. Problemes de la globalització: al capvespre guiri-gall.

c/ Moncada 2. On és? mira la guia

espumoset

bótes

maridatge

savi consell

Santa Maria

Cap a quarts d’onze del vespre, acabats d’arribar, semblava que no acabariem sopant mai. Gent esperant i cambrers de corcoll, al cap d’una estoneta, màgicament, va sorgir una taula lliure. Estava reflexionant si el restaurant quadrava amb els paràmetres del morrofi (servei, qualitat, preu, solera…) El mestre de sala Adrián, ens va cridar i atendre abans del que esperavem i van començar a sortir platillos. Seitons i anxoves insuperables, escupinyes a la planxa estratosfèriques i un cabrit tendríssim amb canyella indescriptible. I el preu fabulós tenint en compte lo cara que està Barcelona per menjar-hi realment bé.

Només es reserva per grups. Comerç 17. On és? mira la guia

Adrián a la sala i Paco darrere de tot plegat.

Cuina a la vista

Forn de pa

Dissabte vaig passar per davant d’aquest fantàstic llogarret i em vaig dir “això és pa ratllat nen” vaig entrar-hi i em va rebre una senyora molt amable i riallera, les cistelles de pa eren buides –quarts de dues del migdia– i per dir algo li vaig preguntar si tenien una barra de quart, era evident que no, quedaven uns panets i uns pans amb olives i no sé què més. Em va semblar un lloc admirable i a tenir en compte, un salt en el temps, una botiga resistent. Al carrer Rosselló cantó mar entre Borrell i Villaroel.

Koyuki

Morrofi amplia aliances amb el grup tastaolletes que fa una ressenya d’aquest restaurant japonès tan interessant.

Ahir varem anar a sopar a aquest mític restaurant que fa mes de 20 anys que ens acosta la gastronomia japonesa a preus molt raonables i on es poden menjar moltes més coses que peix cru i sushi. No deixeu de tastar un dels millors aguedasi-tofu de la ciutat. Oh potser preferireu les guioza, una mena de bossetes (com ens comenta la Mireya) farcides de carn, torradetes d’un costat i acabades de coure al vapor.
Visitar el Koyuki es un plaer per a l’estomac i l’esperit. La seva decoració austera, la biblioteca de còmics manga en versió original, la sempre reconfortant salutació del “boss”, altrament conegut per senyor no o follet tortuga (i diem això amb tot el carinyu del món), fan d’aquest petit local el restaurant ideal tant per anar-hi sol com per anar-hi en companyia, s’aconsella reservar. Salut i força.
Córcega 242. On és? mira la guia

mestre Sr. No i xefs

guioza deliciosa

autèntica biblioteca manga en V.O.

La Mireya i la Paula tenen molt saque