Frankfurt Urgell
Ja d’adolescent venia a l’Urgell a dinar quan tenia classe per la tarda i demanava el frankfurt fórmula, esplèndida variant de la clàssica salsitxa que inclou ceba confitada i formatge, amb un pa tou que també el fa únic, les patates fregides casolanes valen molt la pena. Un cambrer resistent de la citada època replica amb un to canallesc i simpàtic, quan li demanes més del compte, però cumpleix professionalment i acaba amb un “de nada, guapo” quan li dónes les gràcies pel servei. Per mi, la millor hamburgueseria de Barcelona (amb el permís de la OK de Sarrià) amb un cartell que posa que van obrir l’any a974 i un també veterà quadro que proclama que la hamburguesa es el opio del pueblo. Cal esmentar que hi ha terrassa coberta amb estufes a l’hivern, llarga vida a l’Urgell!
on és? mira la guia
tenen canyes, no mitjanes
coberteria lluenta
Menció especial
Ja hem fet ressenya del gran Armando (celler Frank Peterssein) en una altra ocasió, però no voldriem deixar d’esmentar la cura amb la que presenta el contingut de les llaunes en conserva. A les navalles, musclos, zamburinyes o el que sigui ell els hi dóna un toc especial, aquella presentació tan seva i exquisida, unes olivetes per sobre, una vinagreta d’acompanyament… i aquest plat de fons que recull familiarment les tres safates amb els deliciosos fruits de mar.
On és? mira la guia
Bar Electricitat
Fa anys que conec el lloc però no hi vaig gaire sovint, ho hauria de fer més… Aquest matí ben d’hora hem anat a esmorzar a aquest lloc fantàstic al costat del mercat de la Barceloneta amb el Jordi . Porrons de vi i cervesa sobre les taules de marbre, caixa de fusta amb cigars per la clientela i màquines tragaperras. Un mix fabulós de fum, oli i salnitre. Nosaltres, modestament, hem esmorzat uns cafès i uns entrepans. Ambient de bóta i tovallons de ‘gracias por su visita’ imprescindible!
On és? mira la guia
Una mica de japó
Com el nom del bar diu ens trobem en una sucursal del que podria ser una bar qualsevol del Japó. Lloc humil serveixen els bento (corregit) -si us plau, corregiu-me si m’equivoco- o menús en safata per nosaltres, amb una cura extraordinària. Hi ha la mestressa que ens va semblar molt amable i que atén als clients molt servicialment, creiem que és el fill el que està cuinant. Tot el local respira autenticitat i el menjar és impecable.
On és? mira la guia
Com s’aprecia una mica a la fotografia panoràmica, el bar està dividit en dos, la cuina i la barra que és un passadís estret amb alguna tauleta empotrada a la paret, hi cap ben poca gent, potser deu persones…
Safata de menú diari uns 9 euros.
Xurreria Laietana
Està molt bé fer una escapadeta de la feina – de tant en tant- a mig matí i arribar-se fins aquesta xurreria al bell mig de la via laietana i cruspir-se un esmorzar de campió per carregar les piles. Té un tros de la barra de servei que dóna al carrer via una finestreta amb el que evites impregnar-te de l’aroma de xurros tot prenent les delicioses porres, o el que sigui a peu de carrer.
On és? mira la guia
La Plata
Qualificaria La Plata com un indispensable del morro fi, una delícia, un clàssic. Serveixen només tres plats: el peix fresc del dia -ahir hi havia seitó-, pa amb botifarra i unes amanides que consten d’unes rodanxes de tomàquet, ceba tendra, anxoves (opcional) i unes poques olives arbequines, una aquí i una altra allà… tot regat amb vi de de bota que passa d’allò millor. Servei amable i sobri, molt professional i amb solera i et deixen entrar gentilment la bici tot i que el local és petitet. És un lloc resistent que segur que surt a la lonely planet de la ciutat però l’ambient barceloní encara aguanta i és apreciat.
després de
El Xavier i el Juan es van voler apuntar però no hi havia lloc
per la Brompton si que hi havia espai
On és? mira el mapa
Pepetas
Guillermo, Perrocker, Xavi i Marcel ens trobem al Pepetas per fer un dinar morrofi de divendres. Uns deliciosos pintxos de tonyina amb saitó i oliva amb unes canyes per començar, i menú. L’ambient, com sempre, insuperable amb el xèrif-maitre George dient-nos ‘psicòpata-psicòpata’ a tot moment, les velles botes de vi de Gandesa sense parar de rajar i aquell ambient de carajillo i gent amb mono de treball que omplen tant de satisfacció com la satisfacció que es té quan es es degusten els plats del Gran Pepetas, el local més western d’Europa. Més imatges de l’àpat al flickr del morrofi
ps. El Guillermo va de corcoll i aviat ampliarà el post.
Els comensals
Xavi i Guillermo
Xèrif George i el Doctor
… i unes gotes.
On és? mira la guia
Nit de Reis amb morro fi
El dissabte després d’anar al cinema (no entrarem en detalls de la pel·lícula perquè el bloc no tracta el tema) vàrem anar al frankfurt de gran de gràcia a menjar unes salsitxes d’el·laboració pròpia, molt bones fregides amb un oli refinat… diuen que treuen el tap del càrter de la planxa per canviar-lo quan comença l’any o sigui que vam tenir sort anant-hi el 5 de gener. En qualsevol cas les salsitxes són pa ratllat (adjectiu que defineix bona qualitat)
el nostre model posant amb la salsitxa
Mestre salsitxer, volem un xupito de l’oli del carter Jimmy Carter
Després vam fer una aturada a un altre lloc mític de gràcia, Bar la Violeta c/ Maspons amb Sant Joaquim. Bar històric i recomanble
hi ha futbolins per fer una partida amb la colla, antigalles vàries i pernils amb un atrezzo nadalenc
un pare nadal fent el cim
cadires d’ski de tota la vida
Més tard una cervesa al Heliogàbal, i per acabar la vetllada després de passar-nos pel musical Maria c/ Maria de Gràcia, vam anar al Bingo el de Gràcia del carrer Còrsega a fer uns cartonets, i per acabar unes patates fregides a la mítica xurreria del costat, va ser una nit de reis freestyle nens i nenes
